Els plans de recuperació, malgrat el context d’incertesa actual, aconsegueixen mantenir la creació d’ocupació i reforcen el canvi de model perseguit, tot i que aquest es produeix a diferents velocitats, augmentant el desequilibri entre l’àmbit rural i l’urbà

Bloc Comunicats de premsa General Sectorials

Presentació Índex FEGP 2022

Informació Baix Penedès

Informació Alt Penedès

Informació Garraf

Nou! Anàlisi de la competitivitat a llarg termini

Barcelona, 13 de juliol de 2022 .- La 18a edició de l’Índex FEGP de de Competitivitat i Sostenibilitat Comarcal es presenta en un context de forta incertesa ocasionat, d’una banda, pels més de dos anys des de l’esclat de la crisi sanitària provocada per la covid-19 el març de 2020 i de les continues onades per noves variants que han introduït riscos continuats en el procés de recuperació i, de l’altre, per l’actual escenari bèl·lic fruit de la invasió d’Ucraïna per part de la Rússia de Putin que no ha fet més que empitjorar la situació d’inflació que ja es venia registrant durant el segon semestre de 2021, amb l’increment continuat dels preus de l’energia i les matèries primeres. Un context que porta a una revisió a la baixa de les perspectives de creixement i que comportarà que la sortida de la crisi sigui més lenta i prolongada en el temps.

L’altre element que incideix notablement en l’evolució de l’economia és la posada en marxa dels fons europeus Next Generation (NGEU) basats en la transformació mitjançant transicions cap a economies més sostenibles, digitals i inclusives. Fons que d’altra banda han de ser la base de la recuperació. S’obre per tant una finestra d’oportunitat per a transformar les bases de les economies nacionals, regionals i comarcals. Aquestes transformacions han de permetre afrontar els reptes estructurals que tenen els territoris en relació a aquestes polítiques de recuperació. En conseqüència, és important que aquests recursos arribin a les comarques menys competitives, que són les que tenen una menor capacitat de mobilitzar aquests fons.

Així les coses, aquesta edició vol donar continuïtat a l’anterior en la finalitat de voler aprofundir en els aspectes que tenen a veure amb la recuperació i la transformació de les economies comarcals, tot i que les dades i els indicadors disponibles encara no acaben de descriure completament les maneres en què la pandèmia ha canviat el context per la competitivitat d’aquestes. En conseqüència, l’informe d’enguany posa el focus en copsar les desigualtats en la recuperació econòmica dels diferents sectors productius i també de les diferents comarques. I per tant, s’introdueix una anàlisi en el llarg termini de la competitivitat comarcal, per veure si augmenta el gap entre les comarques líders i la resta. I en darrer lloc, en la identificació dels dèficits estructurals que té cada comarca per tal d’aprofitar bé aquests fons europeus i assegurar un context més favorable per a competir en una economia globalitzada i de major valor afegit. Aquestes anàlisis estructuren els diferents capítols i apartats de l’informe.

Malgrat el context d’elevada incertesa provocat per la invasió d’Ucraïna i l’alça dels preus, es mantenen els ritmes elevats de recuperació de l’ocupació

En el moment més àlgid de la pandèmia -el juny i juliol de 2020- la destrucció d’ocupació es va situar en gairebé 200 mil llocs de treball. Aquests mesos representen un punt d’inflexió en l’evolució de l’ocupació, coincidint amb el període d’estiu i la reactivació del turisme. A partir d’aquest moment la tendència a la recuperació s’ha mantingut a rimes elevats i intensificant-se en moments clau, com és el procés massiu de vacunació iniciat a principis de 2021.La recuperació efectiva es produeix el gener de 2022, moment on l’afiliació se situa als mateixos nivells d’abans de la crisi sanitària (febrer de 2020).

Catalunya. Afiliació, febrer 2020-maig 2022

Fonts: Activa Prospect a partir de les dades de la Seguretat Social, Ministerio de Inclusion, Seguridad Social y Migraciones. Nota: Afiliacions a tots els règims. Dades desestacionalitzades.

A finals de 2021, la incertesa augmenta degut a les tensions en els mercats globals de béns i matèries primeres i sobretot per l’encariment de l’energia, que la invasió de Rússia a Ucraïna el mes de febrer no ha fet més que accentuar l’alça dels preus i un context inflacionista. Malgrat tot, l’ocupació ha mantingut una dinàmica expansiva i, fins i tot, s’observa una intensificació en el creixement de l’afiliació en els darrers mesos.

Gairebé totes les comarques catalanes han recuperat els nivells d’ocupació pre-pandèmia i fins i tot algunes n’han sortit molt reforçades

Excepte la Ribera d’Ebre, les Garrigues i la Noguera, la resta de comarques catalanes registren nivells d’afiliació superiors als d’abans de la pandèmia. Per altra banda, comarques com l’Alta Ribagorça, el Baix Ebre, el Gironès, el Tarragonès, Osona i el Moianès mostren nivells elevats de recuperació de l’afiliació, que superen el 5% respecte els nivells de febrer de 2020.

Catalunya. Impacte inicial i posterior recuperació de la covid-19 en relació als llocs de treball, variació (%)
Febrer 2020 – Juliol 2020Febrer 2020 – Maig 2022

Fonts: Activa Prospect a partir de les dades de la Seguretat Social, Ministerio de Inclusion, Seguridad Social y Migraciones. Nota: Afiliacions a tots els règims. Dades desestacionalitzades.

La pandèmia i els fons Next Generation per la recuperació han canviat notablement les bases del creixement econòmic

Si s’analitza el període de creixement econòmic previ a la covid-19, el que va de 2013 a 2019, s’observa un model de creixement fonamentat en quatre pilars: 1) El desenvolupament de les activitats de serveis a la producció vinculades amb la millora competitiva, la innovació i la digitalització (els serveis d’informació i comunicacions i les activitats professionals i tècniques) 2) De les activitats vinculades al turisme (hostaleria i activitats artístiques i d’entreteniment). 3) De les activitats relacionades amb l’estat del benestar (administració pública, sanitat i educació). 4) De l’activitat immobiliària i la construcció. I per contra hi ha un retrocés de les activitats financeres i de les activitats vinculades al sector energètic.

En canvi les bases del creixement econòmic entre 2019 i 2022 a Catalunya mostra un patró força diferenciat on, d’una banda, s’intensifica la creació d’ocupació en relació a les activitats que donen suport a la innovació, la millora competitiva de les empreses i la transformació digital. També s’intensifica la creació d’ocupació en l’administració pública, que és en primer instància la que ha de gestionar els fons Next Generation, i com és d’esperar, també s’intensifica la creació d’ocupació en la sanitat i en els serveis socials. També experimenten un creixement notable les activitats vinculades amb la transició ecològica (l’energètic i el de la gestió dels recursos i residus). Per contra, la indústria manufacturera s’estanca, mentre que el sector primari, les activitats financeres i d’assegurances i l’hostaleria han registrat una pèrdua d’ocupació important.

Catalunya. Aportacions al creixement entre març de 2019 i 2022

Fonts: Activa Prospect a partir de les dades de la Seguretat Social, Ministerio de Inclusion, Seguridad Social y Migraciones aportades per l’IDESCAT i el SEPE. Nota: Inclou tots els Règims.

La transició ecològica i la transformació digital tal i com s’està produint està augmentant les desigualtats territorials entre les comarques rurals i les urbanes

La recuperació registrada fins al moment mostra un canvi important en els que han estat en els darrers anys els principals vectors de la recuperació, on el turisme i l’activitat immobiliària prenia un lloc important en el model de creixement econòmic protagonitzat entre els anys 2013 i 2019. Per contra, en el període pandèmic i post-pandèmic s’observa un major protagonisme en la creació d’ocupació de les activitats més lligades a la transició ecològica i digital. No obstant això, s’evidencia una clara desigualtat territorial en el desplegament d’aquest nou model, sobretot pel que fa a la transició ecològica, on l’àmbit urbà és el principal beneficiari i en menor mesura també l’intermedi, mentre que l’àmbit rural en queda totalment al marge, cosa que sorprèn si es té en consideració que la majoria de projectes de renovables es concentren precisament en comarques de l’àmbit rural. Pel que fa a la digitalització i la innovació, la situació no és tant negativa, amb un avenç important d’aquestes activitats en tots els àmbits territorials, malgrat en l’àmbit urbà el creixement és gairebé el doble que en els àmbits intermedi i rural.

L’àmbit rural està registrant un procés notable de reindustrialització, que la pandèmia no ha fet més que accelerar. També ha estat més resilient als efectes de la pandèmia que l’àmbit urbà.

En l’àmbit rural es manté l’elevat dinamisme del sector industrial manufacturer que caracteritzava el model de creixement anterior a la pandèmia i, en conseqüència, el procés de reindustrialització viscut des de 2013 es mantindria a ritmes elevats i la pandèmia hauria accelerat aquest procés. També cal assenyalar que el model de desenvolupament turístic de l’àmbit rural ha estat més resilient que els de l’àmbit intermedi i urbà, model fortament lligat a la demanda externa mentre que en l’àmbit rural és un turisme principalment nacional. En relació a aquest punt caldrà analitzar com evoluciona aquest sector els propers anys i l’impacte que tindrà l’augment del preu de l’energia en els fluxos de visitants estrangers.

Malgrat l’interès que arran de la pandèmia s’ha generat per a viure en entorns menys congestionats i més saludables, l’àmbit rural mostra dificultats per transformar aquest interès en una mobilització del seu estoc d’habitatge

L’evolució de l’ocupació de les activitats immobiliàries mostraria l’interès i l’increment de les operacions de compra-venda que estarien registrant arran de la pandèmia tant en l’àmbit intermedi, però sobretot en el rural, on l’ocupació ha augmentat de forma notable (més del 13,3% entre 2019-2022). No obstant això, l’evolució de les dades del sector de la construcció, tot i que crea ocupació en l’àmbit rural, mostra una clara dificultat per mobilitzar l’estoc d’habitatge en aquest àmbit, a diferència del que passa a l’àmbit intermedi, on l’evolució de la construcció és més positiva i en línia a l’evolució de l’activitat immobiliària.

No hi ha canvis significatius al capdavant del rànquing, tot i que sí hi ha més moviments que en d’altres edicions de l’índex

És difícil trobar precedents de fenòmens amb una capacitat de transformació i d’acceleració dels canvis similar a la que ha tingut la covid-19. Amb tot, aquestes noves dinàmiques encara trigaran a consolidar-se i a evidenciar els seus efectes. Tanmateix, l’abast d’aquests poden millorar les condicions per la competitivitat sobretot d’aquelles comarques pitjor posicionades, però l’esperable és que els vectors es continuïn distribuint de manera similar a com ho feien en anys anteriors, essent les comarques amb mercats de majors dimensions, millor accessibilitat a grans infraestructures de transport i comunicacions, major especialització en activitats intensives en coneixement i tecnologia i amb un nivell formatiu de la població activa més elevats les que registren nivells de competitivitat més elevats. Aquesta és la principal conclusió que s’obté d’aquesta edició de l’índex FEGP, en la que, tot i que s’han registrat més moviments dels habituals al capdavant del rànquing, hi ha pocs canvis pel que fa a la composició d’aquest grup selecte de comarques més competitives.

El 2021 ha estat un any de recuperació de les economies comarcal pel xoc provocat per la covid-19, per això les que van ser més vulnerables en aquesta edició de l’índex milloren posicions

Les comarques que han millorat la seva situació respecte el 2020 son les que van mostrar major vulnerabilitat a les mesures per controlar l’expansió del virus. Així entre les quatre comarques que milloren en l’edició d’enguany de l’índex corresponent a l’exercici 2021 hi ha: l’Aran, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça. La Cerdanya seria la quarta comarca que no ha empitjorat, tanmateix la seva situació és d’estabilitat. La millora de l’Aran és important ja que recuperaria i fins i tot milloraria la seva posició respecte edicions anteriors de l’índex. El 2020 va passar de la posició 37 a la 42a i el 2021 guanya 13 posicions i se situa en la 29a. En conseqüència, es produeix un salt molt qualitatiu en relació a les condicions territorials per a competir en el model plantejat basat en béns i serveis intensius en coneixement i tecnologia i orientat al mercat global. El mateix li passa a la Cerdanya que guanya 9 posicions en l’índex, passant de la 26a a la 19a posició. Aquests son els canvis més notables en l’edició d’enguany de l’índex. Caldrà analitzar en properes edicions si aquests canvis esdevenen estructurals o no i si es constaten les millores registrades enguany.

L’anàlisi de la competitivitat a llarg termini mostra com en el darrer cicle expansiu de l’economia (2014-2019) es va incrementar la desigualtat entre les comarques amb un grau de competitivitat dèbil i les que lideraven la competitivitat

En aquesta edició de l’índex FEGP de competitivitat s’ha introduït una anàlisi de les tendències en el llarg termini en la millora competitiva de les comarques, on s’ha volgut aprofundir sobre dimensions rural-urbana, la dimensió territorial i el grau de competitivitat, per tal de corroborar si les comarques líders tendeixen a augmentar les seves avantatges o si hi ha una convergència.

El resultat és que es constata que hi ha un augment molt notable de la competitivitat de les comarques que lideren la competitivitat i també de les que tenen un comportament moderadament positiu. Per contra, les comarques que persegueixen a les líder (les fortes) són les que experimenten un menor creixement, seguides de les que se situen en el grup de competitivitat dèbil, que també experimenten un menor creixement, evidenciant doncs una evolució negativa en la desitjada convergència territorial.

Des de la perspectiva rural-urbana els resultats mostren una millora de les comarques d’àmbits rurals lleugerament superior, que incrementen el valor mitjà de l’índex en un 9,0%, front el 8,6% de l’àmbit intermedi i el 8,7% de l’àmbit urbà. Amb tot, donades les posicions de cada àmbit, serien necessaris increments de major magnitud a l’àmbit rural i intermedi per tal que es produís un procés de convergència amb l’àmbit urbà, que és el que presenta una posició competitiva global superior.

Des de la perspectiva territorial, l’àmbit del Penedès i el de Ponent són els que experimenten un creixement més notable en el valor mitjà de l’índex durant el període de recuperació que va fins l’any 2019, seguides de les Terres de l’Ebre. Per contra, l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran que se situa com el menys competitiu de mitjana, és dels que registra una millora menor en la seva competitivitat. L’àmbit Metropolità registra un increment mitjà lleugerament per sobre de la mitjana catalana i que en termes absoluts el distància encara més del conjunt d’àmbits analitzats, esdevenint l’àmbit amb millors condicions per a competir en un model basat en la producció de béns i serveis intensius en coneixement i tecnologia i orientat als mercats globals.

Evolució de la competitivitat segons diversos factors de classificació de les comarques catalanes

Nota: Els valors representats son la mitjana dels índexs, la seva variació absoluta i relativa.

Notes de premsa per comarques – Alt Penedès

L’Alt Penedès ha registrat una menor recuperació durant el 2021, perdent dues de les tres posicions guanyades en l’edició anterior.

La posició de la comarca respecte els mercats, l’oferta de sòl i les infraestructures i serveis de transport existents atrauen inversions amb alts requeriments logístics.

Els factors que limiten la competitivitat de l’Alt Penedès se situen en l’ajust entre la qualificació de la població i la demanda empresarial i en l’oferta formativa existent, així com la manca d’emprenedoria que llastra el desenvolupament endogen i la creació d’ocupació.

L’Alt Penedès perd dues de les tres posicions guanyades el 2020. La major resiliència de l’Alt Penedès al xoc econòmic i social causat per la covid-19 va comportar que la comarca registres un millor comportament durant el 2020, millorant força la seva posició competitiva. El fet que la comarca hagi registrat una menor recuperació durant el 2021 és la causa que el guany registrat, un any després es tradueixi en una pèrdua de posicions en el rànquing. Amb la 14a posició se situa per darrera del Pla de l’Estany i per sobre del Bages.

Enguany l’Alt Penedès millora tan sols en una de les 10 dimensions i retrocedeix en sis de les dimensions restants, on els retrocessos registrats han estat notables en gairebé totes les dimensions. El més important se situa, com és d’esperar, en el dinamisme econòmic, atès que l’Alt Penedès ha passat d’estar entre les comarques que durant el 2020 va registrar millor comportament de l’ocupació a estar entre les menys dinàmiques el 2021. Per contra, la comarca ha registrat una recuperació important del teixit empresarial, que compensa en part la mala evolució de l’ocupació. Altres àmbits que registren un retrocés important son deguts a un comportament negatiu en alguns dels indicadors. Els més rellevants són una menor protecció de les innovacions via patents, la destrucció d’ocupació en les activitats vinculades als processos de digitalització empresarial (les TIC) i un menor seguiment dels estudis professionalitzadors per part dels joves. També s’observa un retrocés important en diversos indicadors en la dimensió de sostenibilitat mediambiental que mostren un empitjorament tant en el consum de recursos com en la gestió i valoració dels residus generats en l’activitat residencial i productiva.

Tot i que més moderades, també es constaten millores en alguns dels indicadors que conformen l’índex. La més significativa se situa en la taxa d’atur que és redueix de forma notable a la comarca i se situa en l’11,6%. També hi ha un desenvolupament important dels serveis empresarials avançats i dels serveis financers durant el 2021, activitats que son clau per la millora competitiva empresarial.

Notes de premsa per comarques – Baix Penedès

El Baix Penedès torna a les posicions intermèdies-baixes del rànquing, després de dos anys en el grup de comarques amb un alt component competitiu. El motiu és la pèrdua de dinamisme econòmic i demogràfic durant el 2021.

En l’era post-covid es debiliten les bases dels creixement econòmic i social de la comarca, traslladant-se la preferència pel canvi residencial de les persones residents en àmbits metropolitans a entorns més rurals.

El model d’assentament residencial predominant a la comarca genera greus problemes des del punt de vista social i mediambiental

El Baix Penedès perd la posició guanyada en els darrers dos anys, moment en el que ha assolit el millor resultat des que es va iniciar la sèrie el 2003. Així, passa de la 17a posició a la 22a durant el 2021. És a dir, perd quatre llocs en el rànquing de competitivitat i torna a posicions que han estat la norma comarcal en la història de l’índex.

L’explicació d’aquest retrocés seria el mal comportament registrat en sis de les 10 dimensions i només l’avenç registrat en una de les dimensions. El retrocés més important se situa en el dinamisme empresarial i l’emprenedoria. Amb una creació d’ocupació de tan sols el 0,1% interanual el 2021, esdevé la segona comarca menys dinàmica de Catalunya. Cal pensar que el 2021 ha estat un any de forta recuperació front el xoc provocat per la covid-19 el 2020. La creació d’empresa i l’emprenedoria tot i que mostren una millora respecte l’any anterior, han estat comparativament inferiors al registrat en el conjunt de comarques catalanes. D’altra banda, el Baix Penedès que liderava l’increment poblacional des de 2015, tot i que manté els ritmes de creixement, durant el 2021 passa a ocupar la 4a posició, deixant el relleu del creixement poblacional a d’altres comarques. Aquest menor dinamisme ha tingut el seu reflex en l’activitat constructora, que mostra ritmes més moderats. Altres retrocessos se situen en el capítol d’inversions per part de la Generalitat en la xarxa de carreteres i en el desenvolupament dels serveis mediambientals.

En el capítol de millores, tot i que son de menor magnitud, cal destacar com a més rellevant la reducció de la sinistralitat laboral, seguida de la reducció del consum d’aigua industrial en l’esfera mediambiental. Entre els indicadors de competitivitat cal assenyalar la millora en el seguiment dels estudis postobligatoris per part dels joves, el desenvolupament dels serveis TIC i financers, la millora en la xarxa de carreteres que millora la posició de la comarca respecte a les principals infraestructures logístiques i en redueix el temps d’accés i, per últim, el millor comportament registrat en relació a les patents sol·licitades (un indicador que des de fa uns anys manté una caiguda important en el conjunt de Catalunya).

Notes de premsa per comarques – Garraf

El Garraf amb la 7a posició en el rànquing de competitivitat comarcal, obté el seu millor registre des que es va iniciar la sèrie el 2003.

Durant el 2021 s’impulsa la creació d’ocupació i de teixit empresarial, que ha anat acompanyada d’un creixement demogràfic.

És rellevant l’impuls que han registrat els serveis TIC i d’R+D+i, que son la clau per a reorientar el model actual i per adaptar-se als canvis que ha accelerat la pandèmia.

Els pilars de la competitivitat del Garraf se situen en l’accessibilitat als mercats, l’esperit emprenedor i el dinamisme empresarial i la qualificació dels recursos humans.

El principal factor que limita la competitivitat del Garraf se situa en la disponibilitat de sòl per a l’activitat econòmica. Cal obrir nous espais per a l’activitat econòmica i atraure inversions estratègiques que compensin d’actual desequilibri entre l’activitat residencial i productiva.

El Garraf obté la seva millor posició en el rànquing de competitivitat i sostenibilitat comarcal des que es va iniciar la sèrie el 2003. Durant el 2021 escala dues posicions, passant de la 9a a la 7a posició. S’acosta per tant al conjunt de comarques que lideren la competitivitat a Catalunya.

La millora es produeix en quatre de les 10 dimensions analitzades, mentre pateix el retrocés en dues. No obstant l’explicació a aquesta escalada de posicions ve del bon comportament que ha registrat l’ocupació i el teixit empresarial durant el 2021, que ha estat un any de recuperació del xoc provocat per la covid-19. Cal assenyalar que el 2020 va ser un any nefast per l’ocupació a la comarca, on el Garraf es va situar entre les comarques més vulnerables i una en la que es va destruir més ocupació. Però tant o més positiva que aquesta tendència en el mercat de treball ha estat la recuperació del teixit empresarial, que s’ha incrementat en un 3,4% interanual durant el 2021, lleugerament per sobre de l’ocupació. L’altre element positiu ha estat l’evolució demogràfica, que situa el Garraf entre les comarques més dinàmiques. No obstant, un dels avenços més significatius per la importància que tenen en el context post-covid actual és el desplegament notable de les TIC, els serveis intensius en coneixement i els serveis d’R+D+i. De fet, l’impuls d’aquestes activitats han estat l’eix estratègic per a molts territoris, ja que durant la pandèmia ha estat clau per a mantenir i impulsar i reorientar l’activitat econòmica. També s’han produït avenços durant el 2021 en la dimensió mediambiental. En l’àmbit industrial pel que fa a la reducció dels residus generats i la seva valorització. I també un desenvolupament dels serveis mediambientals. Per últim, s’ha constatat també una reducció de la sinistralitat laboral, que redunda en una millor sostenibilitat social del model.

Els retrocessos observats durant el 2021 son de menor magnitud i se situen en la pèrdua de posicions en relació al desenvolupament dels serveis educatius i formatius. Malgrat l’evolució de l’indicador ha estat positiva, s’observa com d’altres comarques han registrat una millora més significativa perdent el Garraf quatre posicions i relegant aquest indicador a un lloc que no es correspon amb la posició que hauria d’ocupar una comarca que situa en la qualificació dels recursos humans un eix estratègic de desenvolupament. La mateixa situació es dona amb l’indicador que mesura el seguiment dels estudis postobligatoris per part dels joves, que perd dues posicions, tot i millorar l’indicador en termes absoluts respecte l’edició anterior.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.