Qüestió de confiança

Bloc

Les dificultats que han hagut d’afrontar les administracions públiques per gestionar la crisi sanitària han estat molt grans, ha estat una situació totalment nova i inesperada. Ha calgut anar aprenent i no sempre s’han encertat les actuacions. De fet, si observem el mapa mundial, veiem diferents estratègies que han anat canviant constantment i cap d’elles ha anat bé del tot. Però, ara que ja portem un any, s’ha après dels errors comesos?

Una pandèmia és un fenomen col·lectiu, per tant sembla obvi que per resoldre’l calgui la col·laboració de tothom: els ciutadans, les institucions, les empreses. Ha estat i està sent així? Jo diria que no, la sensació que es respira és més aviat de desconfiança mútua i això fa molt difícil afrontar amb èxit una pandèmia.

Com es guanya la confiança? Amb transparència i diàleg però sobre tot “confiant”. Un govern que desconfia de la gent mai generarà confiança.

Estem tancant una etapa, anem cap a la fase de convivència amb el virus. Però per tancar-la bé calen urgentment tres coses: ajudes, fons europeus i vacunes. En primer lloc cal que des de l’Estat es destinin ajudes directes als sectors més afectats com estan fent la resta d’estats de la Unió Europea, ara per ara els imports que està destinant Espanya són molt inferiors.

Pel que fa als Fons Europeus, la informació és molt confosa i tot apunta a que aniran a parar principalment a grans empreses, amb la qual cosa no aconseguiran ser un veritable motor de la modernització i millora de la competitivitat del teixit econòmic del país. Espero que m’equivoqui!

I per últim les vacunes, què està fent Europa i què estem fent aquí? Cal vacunació massiva ja! I aquí torna a sortir el problema de la confiança. Les agrupacions empresarials estan oferint al Departament de Salut la possibilitat d’ajudar a fer aquesta vacunació massiva amb l’objectiu de no tensionar més el sistema sanitari, evitar desplaçaments i augmentar la velocitat. De moment està aturat per la por de l’administració de no poder-ho controlar.

Per què no s’autoritzen protocols amb tests ràpids per poder organitzar esdeveniments o per què no podem fer cadascú quan tinguem dubtes tests a les farmàcies? Segons declaracions de les autoritats sanitàries perquè donarien una falsa sensació de seguretat, o el que és el mateix: desconfiança.

Una llàstima, perquè mentre no s’entengui que la única manera de guanyar la partida a una pandèmia mundial és amb la participació de tothom i confiant els uns en els altres, no ens en sortirem.

Neus Lloveras i Massana
Presidenta FEGP (Federació Empresarial Gran Penedès)