• Fruit d’una jornada de treball, les organitzacions empresarials ACEB, Cecot, Centre Metal·lúrgic, CIESC, FEGP, FOEG, Patronal Metal·lúrgica de la Catalunya Central, la UEA i la UEI han consensuat un document de propostes i conclusions al voltant de tres aspectes clau per al teixit empresarial: la cooperació publicoprivada, un nou model tributari i l’ocupació i els perfils professionals.

• El propòsit d’aquesta acció conjunta és el de generar intel·ligència col·lectiva per ajudar directament a la sostenibilitat i la competitivitat de les pimes.

• El document estableix uns criteris comuns d’orientació en l’actuació territorial, en les demandes empresarials a les administracions, així com una comunicació fluïda en l’intercanvi d’experiències que agiliti l’acció de les organitzacions empresarials en favor de les pimes i els autònoms que representen.

Vilanova i la Geltrú, 17 de novembre del 2021. Una representació de diferents organitzacions empresarials territorials va trobar-se en una jornada de treball a finals del mes d’octubre amb l’objectiu de donar resposta als reptes i oportunitats que l’actual context de reactivació econòmica pot suposar per les pimes i autònoms que representen.

Amb la premissa que les organitzacions patronals territorials són una eina al servei de les empreses, aquesta primera jornada de treball va tenir lloc al Vallès i va centrar-se en analitzar, debatre i elaborar propostes sobre tres aspectes concrets per la competitivitat de les pimes i que s’haurien de gestionar en els propers mesos: la cooperació publicoprivada, un nou model tributari i sobre l’ocupació i els perfils professionals.

Des d’aquesta perspectiva, i fruit d’una jornada de treball, les organitzacions empresarials ACEB, Cecot, Centre Metal·lúrgic, CIESC, FEGP, FOEG, Patronal Metal·lúrgica de la Catalunya Central, la UEA i la UEI; han elaborat un document que recull un seguit de propostes i conclusions, consensuades, al voltant d’aquests tres aspectes clau.

Destaquem, entre les conclusions relatives a la cooperació publicoprivada, la necessitat d’assolir una relació de “confiança” entre el sector privat i el públic que actualment no es dona. Per assolir-ho, les entitats apunten entre altres propostes que, per part del sector públic, fora oportú sotmetre’s a un retiment de comptes obligatori i unes auditories externes en la mateixa mesura que ho fa qualsevol empresa o autònom. De la mateixa manera que es detallen propostes orientades al sector públic, les entitats també han llistat mesures i accions a emprendre des del sector privat com ara fer visibles casos d’èxit en gestió publicoprivada, denunciar públicament aquells casos de mala gestió que acaben afectant la imatge general de tot el teixit empresarial i treballar pel prestigi públic de l’activitat empresarial i de la persona empresària.

Pel que fa al segon aspecte tractat, el tributari, és important dir que l’any 2020 ha estat l’any de major pressió fiscal fins el moment, malgrat l’impacte que la Covid-19 ha provocat a teixit empresarial. Lluny d’actuar amb una política fiscal que recolzés l’activitat i la inversió, l’actuació fiscal ha anat més orientada al sobre endeutament de les empreses. Tanmateix, i en un àmbit més proper i local, el teixit empresarial demanda un model tributari compensatori i, la majoria d’empreses estarien disposades a pagar més si els serveis prestats per les administracions fossin eficients i àgils. Per poder desenvolupar activitat als territoris, cal una administració “business friendly”, calen vies per accelerar o reduir el temps destinat a tramitacions ja existents i en curs amb els ajuntaments perquè que no es converteixin en el principal escull a l’hora d’iniciar o de gestionar activitats econòmiques. Per l’activitat empresarial el temps són diners i és vital que els serveis públics s’orientin a donar suport i ajudar a les empreses i als ciutadans. Analitzar i proposar vies de simplificació de la gestió administrativa de tots els ajuntaments.

Entre les propostes que recull el document a nivell impositiu, n’hi ha la que aposta per l’ús d’impostos directes i finalistes si l’objectiu és incentivar o desincentivar determinades activitats, i un cop assolit l’objectiu eliminar tal impost i no consolidar-lo.

I, finalment, en relació al tercer repte tractat per les organitzacions, el relatiu als perfils professionals, un dels principals problemes aflorats per les entitats és que el sistema de Formació Professional a Catalunya depèn d’Ensenyament i hauria de dependre d’Empresa i Ocupació. Un problema agreujat per la dispersió del sistema que no es dona en altres CCAA. Les organitzacions empresarials territorials reivindiquen desvincular la governança de l’àrea d’ensenyament i establir-ne una de nova on l’empresa (persones empresàries/persones treballadores) tingui un pes majoritari en la presa de decisions.

Entre les propostes sorgides en aquest punt, destaquem la d’implementar o adaptar el sistema Basc de Centres Integrats de Formació (ocupacional, contínua i reciclatge) aquí a Catalunya. El sistema Basc fa que els centres treballin en xarxa sense cap discriminació entre públics i privats.

I, finalment, destaquem l’èmfasi de les entitats en el procés d’orientació professional dels joves per orientar-lo a la realitat i la diversitat del nostre sistema productiu. Una bona orientació reduirà la tassa d’abandonament escolar i permetrà donar a conèixer als joves i les famílies l’ampli ventall de sectors i activitats que disposem. Per tant, les organitzacions empresarials proposen establir la figura de l’orientador professional desvinculada dels perfils d’ensenyament o docents d’ESO o Batxillerat i generar la figura dels tutors d’empresa perquè puguin parlar amb tutors de la formació.

Descarregueu aquí el document de propostes i conclusions íntegre.