El 2023 emergeix amb una nota d’optimisme econòmic: es presenta el 53è Informe de Conjuntura Econòmica

El Centre Àgora acull la presentació de l’Informe FEGP de Conjuntura Econòmica número 53 que analitza l’activitat econòmica del Penedès-Garraf el 1r semestre del 2023

Malgrat un context global ple de reptes, el primer semestre ha evidenciat una clara resiliència econòmica. Aquesta força s’ha materialitzat sobretot a través del sector de serveis, que no només ha resistit les adversitats sinó que ha estat el motor principal de la recuperació

El 2023 es caracteritza per un equilibri delicat entre una notable resiliència en sectors clau i un panorama global marcat per desacceleracions i desafiaments imprevistos.

La dinàmica mundial dels últims anys ha mostrat un panorama diversificat, combinant signes d’esperança amb tendències preocupants. Mentre els bancs centrals ajusten les seves estratègies per afrontar una inflació persistent, sectors clau com la formació bruta de capital fix i la producció industrial han experimentat desacceleracions significatives. Això ha impactat directament en el comerç internacional i la manufactura en economies emergents. No obstant això, el 2023 ha revelat una notable resiliència, en particular dins el sector de serveis. Malgrat això, les projeccions globals indiquen un creixement més lent en comparació amb els períodes prepandèmics. La Xina i l’Índia mostren projeccions de creixement esperançadores, però la incertesa global derivada de factors com la pandèmia i les polítiques monetàries persisteix.

El 2023 ha vist als bancs centrals reajustar-se activament enfront d’una inflació tenaç mentre naveguen en un escenari financer global ple de reptes.

La persistència de la inflació ha motivat la intervenció activa dels bancs centrals, amb augment de les taxes d’interès com a principal eina per contenir-la. Tot i que aquesta estratègia ha tingut un efecte calmant en algunes economies, ha posat pressió addicional en regions més vulnerables. A més, el rigor en la concessió de préstecs busca protegir el sector financer, però a costa de restringir l’accés al crèdit, afectant particularment les economies més fràgils. Els episodis de tensió bancària, com el viscut el març de 2023, reflecteixen la delicada situació financera mundial. Amb tot, les estratègies adaptatives dels bancs centrals i la reorientació de les polítiques busquen equilibrar la necessitat d’estabilitat amb el foment del creixement.

Desacceleració del creixement a la zona euro en 2023: Espanya sorprèn amb resiliència en serveis i turisme, mentre Alemanya enfronta contraccions.

La dinàmica econòmica a la zona euro anticipa una reducció en el ritme de creixement, caient del 3,5% el 2022 a un 0,9% el 2023. Tot i aquest panorama, s’anticipa una represa moderada amb un creixement de l’1,5% per al 2024. Aquesta tendència general, però, amaga variacions significatives entre les economies nacionals. Mentre Espanya gaudeix d’una revisió a l’alça gràcies a la seva fortitud en sectors com serveis i turisme, Alemanya veu la necessitat d’ajustar les seves expectatives a la baixa, impactada per la debilitat de la seva producció i una contracció registrada al primer trimestre de 2023.

Diversos factors han servit com a suport per a la confiança econòmica a Europa, incloent-hi la disminució en els preus de l’energia, una major claredat després del Brexit amb l’acord del Marc de Windsor, i un sector financer que ha resistit amb fermesa davant desafiaments. No obstant això, es reconeix l’existència de riscs latents, amb variables com l’evolució de la pandèmia, les fluctuacions en la inflació, i les polítiques monetàries que podrien desviar les trajectòries econòmiques anticipades. En aquest context, subratlla la importància d’una estratègia econòmica adaptativa i proactiva.

El turisme estranger reactiva l’economia espanyola el 2023, tot i la disminució en consum i exportacions.

En un panorama global de complexitat, l’economia espanyola ha demostrat una resiliència notable, destacant-se per la seva capacitat d’adaptació i fortalesa en sectors clau. El primer semestre de 2023 ha vist una reactivació significativa del turisme estranger, un dels pilars fonamentals de l’economia del país, que va patir seriosament durant els embats de la pandèmia l’any anterior. Aquest repunt ha estat tan destacat que l’FMI ha actualitzat les previsions de creixement per a Espanya, atorgant-li un increment d’un punt percentual fins a un 2,5%. Aquesta revifada turística ha estat acompanyada d’una reducció en les tensions dels preus energètics i de subministraments, alleujant els costos de producció i beneficiant sectors que havien estat especialment afectats el 2022. Malgrat aquesta tendència positiva, no tot són bones notícies: les exportacions de béns i serveis han experimentat una desacceleració preocupant, i els indicadors avançats suggereixen una possible moderació en el consum i la inversió a curt termini. La despesa amb targeta per part dels residents a Catalunya, per exemple, ha vist una disminució en el seu creixement, apuntant cap a possibles reptes econòmics en el futur immediat.

L’economia catalana destaca per la seva resiliència amb un fort impuls en exportacions cap a l’Amèrica Llatina i una notable inversió en construcció.

Al llarg del primer semestre de 2023, Catalunya ha demostrat una robusta capacitat adaptativa davant de l’entorn global, assenyalant un panorama majoritàriament optimista. Malgrat les tendències de desacceleració observades a la zona euro, la regió ha mantingut un ritme de creixement competitiu, en línia amb l’economia espanyola i superant potències com França i Alemanya.

El sector industrial ha assolit un notable creixement interanual del 2,6%, beneficiant-se de costos de producció més estables i d’una optimització en els aprovisionaments. Dins d’aquesta àrea, la indústria alimentària s’ha distingit per la seva dinàmica positiva. En paral·lel, la construcció, amb un augment interanual del 5,2%, ha mostrat una fortalesa contínua, tot i els senyals de moderació en el mercat immobiliari. Contraposant-se a aquests dos sectors, els serveis han vist una lleugera moderació, creixent un 1,3% interanual, tot i que subsectors com els serveis tecnològics han mantingut un bon ritme.

Les exportacions, especialment cap a l’Amèrica Llatina, han jugat un rol clau en aquesta resiliència, amb un augment impressionant del 53,3% durant els primers cinc mesos. Aquest dinamisme exportador s’ha complementat amb la recuperació del turisme estranger i un rendiment elevat de les exportacions no turístiques.

La reforma laboral recent impacta les dinàmiques de contractació a Catalunya, potenciant l’ocupació indefinida i reduint la temporal.

Uns dels indicadors més prometedors han estat les dades laborals. L’ocupació indefinida ha assolit un creixement robust del 7,9% interanual, mentre que l’ocupació temporal ha experimentat una disminució del 16,9%. Aquesta tendència suggereix un mercat laboral més estable, amb empreses que estan apostant per la contractació a llarg termini. El sector públic, en particular, ha demostrat una millora substancial amb un augment de l’ocupació del 5,3% interanual, superant el creixement en el sector privat.

Un altre element a destacar és l’impacte de la reforma laboral aprovada l’any anterior. Aquesta ha exercit un efecte directe sobre les dinàmiques de contractació, provocant un desplaçament de treballadors des de posicions temporals cap a ocupacions més estables. S’observa que les empreses que anteriorment utilitzaven ETT per a la contractació estan ara optant per contractar directament, amb una notable influència en el sector industrial.

El Garraf celebra mínims històrics en atur i un robust creixement laboral impulsat pels Serveis durant el 2023.

El creixement interanual de llocs de treball al Garraf va ser del 4,2% el 2022. Durant el primer semestre de 2023 els llocs de treball s’han situat en 37.955, el que representa un augment del 3,0% interanual. Aquesta dada revela que la dinàmica de creació de llocs de treball al Garraf ha continuat de manera positiva durant la primera meitat de l’any 2023, tot i que es modera significativament passant del 4,3% interanual el primer trimestre a l’1,7% el segon.  Els Serveis son el principal motor amb una aportació de l’1,4%. Dins d’aquest sector, els Serveis de mercat van destacar amb un 1,1%, mentre que els Serveis no mercat van aportar un 0,3%. La Indústria i la Construcció van contribuir amb un 0,2% cadascuna. Dintre les activitats més destacades, les Immobiliàries i serveis empresarials van liderar amb un 0,6%, seguides pel Comerç amb un 0,4% i Transports i comunicacions amb un 0,3%. D’altra banda, tant l’Administració i Seguretat Social com l’Hoteleria van presentar una contribució negativa de -0,2%. A juny de 2023, l’atur es situa en 7.532 persones, mostrant una tendència millor que la prepandèmia amb una reducció de l’1,2% interanual. La taxa d’atur actual, amb un 9,9% de la població activa, no només és inferior a la del 2008 (11,7%), sinó que també és la més baixa des que es mesura a escala comarcal.

L’Alt Penedès experimenta un creixement moderat en ocupació el 2023, apropant-se als màxims pre-Recessió del 2008, amb el sector Serveis com a líder.

Durant el primer semestre de 2023, l’Alt Penedès ha vist un creixement moderat en la creació de llocs de treball, passant del 2,7% al 2,8% interanual. Encara que la comarca ocupa la 16a posició en dinamisme laboral a Catalunya, s’apropa ràpidament als màxims previs a la Gran Recessió de 2008, estant a tan sols un 0,3% d’aquests nivells. Comparant amb juny de 2019, la recuperació postpandèmia ha sumat gairebé 1.750 llocs de treball més. Durant juny de 2023, el creixement registrat de 2,9% ha estat liderat principalment pels Serveis amb una contribució global de 2,6%. Aquesta aportació dels Serveis es divideix entre els Serveis de mercat amb un robust 2,1% i els Serveis no mercat amb un 0,5%. La Indústria ha contribuït amb un 0,3%, mentre que la Construcció i l’Agricultura han presentat aportacions més moderades de 0,0% i -0,1% respectivament. Entre les activitats més destacades dins d’aquests sectors trobem el Comerç amb un 1,0%, Transports i comunicacions amb un 0,6% i la Sanitat i serveis socials amb un 0,5%. En canvi, la contribució de l’Administració i Seguretat Social ha estat negativa, amb un -0,2%.

Després d’una forta reducció de l’atur postcovid amb taxes superiors al 20% fins al 2022, el 2023 mostra una desacceleració, amb disminucions més moderades de -1,9% i -0,7% en el primer semestre. A juny de 2023, hi ha 4.869 aturats, 407 menys que abans de la pandèmia. Malgrat aconseguir una taxa d’atur del 8,9%, la més baixa des de 2008, l’Alt Penedès es situa en la 40a posició de 42 comarques catalanes en termes de reducció d’atur.

El Baix Penedès experimenta una robusta recuperació laboral el 2023, superant xifres pre-Recessió de 2008 i amb un augment del 14,8% postpandèmia; Serveis i Transport lideren el creixement, amb l’atur en descens constant.

Al primer semestre de 2023, la creació de llocs de treball a la comarca moderà el seu ritme, però es manté robusta, sent l’11a a Catalunya. A juny, supera els llocs de 2007 i mostra una recuperació postpandèmia amb un augment del 14,8% des de 2019. El sector Serveis lidera en aportació al creixement del darrer trimestre de 2023. D’aquest creixement del 3,5%, 2,6 punts són del terciari, amb 2,3 punts dels Serveis de mercat. La Construcció aporta 0,6 punts i la Indústria 0,3 punts; l’Agricultura es manté estable. Tots els sectors presenten aportacions positives, demostrant dinamisme en la creació d’ocupació. En Serveis, el Transport i Serveis empresarials sobresurten amb 0,7 i 1,2 punts. L’Hoteleria aporta 0,5 punts, mentre que l’Educació i d’Altres activitats fluctuen entre 0,2 i 0,3 punts. El Comerç presenta una disminució de 0,1 punts. La desocupació a la comarca ha disminuït de manera constant, amb un 6,9% al segon trimestre de 2023. Comparat amb els màxims d’atur anteriors, hi ha 4.976 persones menys aturades que el 2013. La taxa d’atur actual, 12,7%, és inferior tant als nivells prepandèmia com als de la Gran Recessió.

Per a més informació:

Carmen Montesinos Rodriguez
938106700
comunicacio@fegp.cat