Aquest mes de juny s’ha presentat el projecte “Rastres de Vida: cerca i protecció de nius de tortuga careta a les platges de la Vegueria Penedès”, una iniciativa del Grup d’Estudis i Protecció dels Ecosistemes Catalana-Ecologies de Catalunya.
La Fundació Pinnae ha presentat el projecte “Rastres de Vida: cerca i protecció de nius de tortuga careta a les platges de la Vegueria Penedès”, una iniciativa del Grup d’Estudis i Protecció dels Ecosistemes Catalana-Ecologies de Catalunya (GEPEC-EdC) que desenvolupa amb el suport de la Fundació Pinnae i que ha estat presentat al Centre d’Estudis del Mar (CEM) de Sitges.
Aquest projecte consisteix en sensibilitzar i implicar a la ciutadania en la conservació de la tortuga careta a través de diferents activitats que es faran a les platges del Garraf i Baix Penedès per aprendre a localitzar rastres i nius d’aquesta espècie i conèixer com s’ha d’actuar, alhora que vol fomentar la participació activa de la població a través de voluntariat i establir aliances amb entitats públiques i privades per enfortir les accions de conservació.
Ens trobem dins el període de nidificació de la tortuga careta o tortuga babaua (caretta caretta). Durant aquesta època de l’any (principis del mes de juny fins a finals d’octubre) les femelles de tortugues marines surten de l’aigua per dipositar els seus ous, enterrant-los a la sorra de la platja. Per això, és crucial detectar els seus rastres i protegir els seus nius.
L’any 2023, Catalunya va batre el rècord històric de nius de tortuga careta amb la detecció de deu nius. Aquest augment de nidificació es deu a l’escalfament global, que fa que les nostres platges tinguin les condicions tèrmiques idònies per a les postes. El sexe de les tortugues es determina per la temperatura d’incubació dels ous; així, temperatures més altes produeixen més femelles, obligant les tortugues a migrar per evitar l’extinció.
Localitzar una posta a temps és crucial per la seva supervivència, ja que un niu pot ser afectat des del moment que la femella diposita els ous fins a la seva eclosió uns seixanta dies després.
