Aquest Índex compta amb el suport de CaixaBank, la Diputació de Barcelona amb NODE Garraf, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès.
L’actual context de crisi obliga a posar el focus sobre la capacitat dels territoris per a reaccionar als canvis i als xocs, unes capacitats lligades a l’aposta per un ecosistema que afavoreixi la innovació com a mecanisme d’adaptació.
La FEGP publica la 16a edició de l’Índex FEGP de Competitivitat i Sostenibilitat amb l’objectiu d’apuntar les potencialitats i les febleses dels models de desenvolupament de les comarques catalanes en el nou context post-covid-19.
Vilanova i la Geltrú, 16 de juliol del 2020. El fort creixement econòmic que va experimentar l’economia catalana durant el període de recuperació econòmica (2013-2018) va començar a mostrar signes d’esgotament durant el 2019, amb augments del PIB i l’ocupació cada vegada més baixos i uns ritmes de reducció de l’atur propers a zero. A aquest escenari s’hi ha afegit el xoc que ha representat per a les economies comarcals les mesures de confinament posades en marxa arran de la crisi sanitària provocada per la covid-19.
El nou context ha portat a introduir un nou apartat en la publicació de l’índex d’enguany en el que s’analitzen els impactes que està tenint la crisi de la covid-19 sobre les economies comarcals i sobre els sectors productius a Catalunya. L’anàlisi combinada de l’impacte de la covid-19 en aquests primers mesos i de l’índex FEGP dóna les eines per a definir estratègies que facin front a la crisi, ja que, d’una banda, es disposa de l’abast del xoc i, de l’altra, de les capacitats territorials per a redreçar-lo.
Els resultats mostren com un pes elevat sobre el conjunt de l’estructura econòmica de les activitats turístiques i de lleure i de determinades indústries manufactureres molt afectades per la interrupció de les cadenes globals de subministraments, juntament amb una elevada precarietat del mercat de treball –temporalitat, parcialitat, externalització via ETT, etc.- són els factors determinants per a una major afectació de la crisi de la covid-19 sobre les economies comarcals. Així doncs, han estat les comarques on la qualitat de l’ocupació és inferior i les més dependents d’aquestes activitats les que han registrat una major afectació.
Efectes de la covid-19 sobre els treballadors assalariats per comarques, maig de 2020
Fonts: Observatori del Treball i Model Productiu (Expedients de Regulació d’Ocupació) i Tresoreria General de la Seguretat Social (Mitjana afiliats).
Tanmateix, la capacitat de reaccionar, adaptar-se i renovar-se no només depèn de la base econòmica regional, sinó també de mecanismes institucionals que afavoreixin l’èxit de les mesures proposades. A més, en l’era post-covid, pren especial importància el suport sostingut a l’R+D+i per tal de promoure encara més els processos de diversificació i l’emprenedoria en activitats de valor afegit que condueixin a processos de renovació i reorientació cap a nous àmbits.
El rànquing d’enguany ofereix un revisió de la realitat especialment benvinguda; en tant que la competitivitat (i la resiliència) seran claus en el procés de recuperació de la crisi econòmica causada per la covid-19, esdevenint un complement necessari l’una de l’altra.
La reducció de la demanda interna produïda per la caiguda de les rendes i la frenada de l’activitat econòmica fan que la recuperació del creixement vagi de la mà de la demanda externa. Per aquest motiu, és previsible que siguin les comarques amb una estructura econòmica més orientada cap als mercats exteriors i els béns intensius en coneixement i tecnologia les que experimentin una recuperació més ràpida.
Tanmateix, comarques com l’Aran, el Pallars Jussà, el Priorat o l’Alt Empordà, que queden lluny de les primeres posicions del rànquing de competitivitat comarcal, compten amb importants avantatges competitius com són la qualificació dels recursos humans o l’esperit emprenedor. Aquests elements posen de manifest l’existència de fortaleses i possibilitats de desenvolupar estratègies pròpies des dels territoris. En aquest sentit, la covid-19 no només ha generat un xoc econòmic, també ha evidenciat com les externalitats negatives dels espais urbans poden ser una oportunitat per a reequilibrar les relacions entre el món rural i urbà a partir de l’extensió de fenòmens com el treball a distància, que fa menys dependent el talent dels mercats laborals locals. En conseqüència, el desplegament de les infraestructures de telecomunicacions esdevindran un factor amb una rellevància creixent.
Tots aquests indicadors queden recollits per l’Índex FEGP de Competitivitat i Sostenibilitat comarcal, mostrant la seva capacitat de sintetitzar un seguit de factors, dimensions i indicadors de manera acurada, en una anàlisi que, d’una altra manera, resultaria d’una gran complexitat.
El Barcelonès reforça els seus avantatges competitius, perden protagonisme la resta de comarques que conformaven el nucli més competitiu i també la resta de comarques catalanes
Les comarques que més competitivitat han perdut són les de la cua de la classificació: Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça amb més de 5 punts en l’Índex.
De nou, les comarques més competitives son, per ordre: el Barcelonès, el Vallès Occidental, el Gironès i el Baix Llobregat.
Osona torna a situar-se en el top10 de comarques més competitives i el Bages cau al 12è lloc del rànquing.
Davant del retrocés generalitzat, entre les comarques més competitives de Catalunya només el Barcelonès ha aconseguit millorar la seva competitivitat amb un increment de 0,3 punts de l’Índex, reforçant la seva competitivitat mentre la resta n’han perdut. Després d’un període d’estancament demogràfic, el creixement poblacional ha estat un dels pilars de la millora competitiva del Barcelonès, on l’augment de la població ha estat superior al de la resta de comarques metropolitanes. Després de dues dècades de procés de metropolitanització i d’expulsió de població i d’activitats econòmiques dels espais centrals cap a espais de la primera i segona corona metropolitanes, les dades apunten cap a un cert canvi de tendència, amb el retorn del creixement de la Barcelona capital. L’especialització d’aquesta en activitats tecnològiques i de serveis avançats afavoreix la localització de noves inversions i activitats, així com l’arribada de nova població sovint amb perfils formatius i d’ingressos elevats. Tanmateix, la crisi de la covid-19 i la sobtada expansió del teletreball pot reformular aquesta dinàmica tot just iniciada, cap a una nova dispersió de la població cap a territoris on les externalitats negatives produïdes per l’aglomeració siguin menors (trànsit, contaminació, baixa qualitat de l’entorn i de l’accés al verd, etc.).
Tot i que les primeres posicions de la classificació s’han mantingut inalterades amb el Barcelonès, el Vallès Occidental, el Gironès i Baix Llobregat a les quatre primeres posicions, el millor comportament del Baix Llobregat respecte al Gironès ha fet que les dues comarques escurcessin les seves diferències durant el 2019.
Entre les comarques en situacions intermèdies destaca l’ascens de vuit posicions de la Segarra fins a la 20a posició, que representa l’escalada en la classificació més important del 2019. Aquesta remuntada s’ha donat gràcies a una important millora de la qualificació dels recursos humans i del dinamisme empresarial de la comarca.
Com ja s’ha dit anteriorment, a les darreres posicions de la classificació és on es concentren algunes de les majors pèrdues de competitivitat. El Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça són les dues comarques situades a la part més baixa de la classificació, essent també les que han experimentat les majors pèrdues de competitivitat amb variacions de -6,0 i -5,1 punts respectivament. En aquest grup de comarques menys competitives cal destacar l’avenç important de les Garrigues que ha registrat el major creixement en l’índex del conjunt de comarques gràcies a un major dinamisme empresarial, un major seguiment dels estudis postobligatoris dels joves i el retorn al creixement demogràfic.
En aquest darrer grup també es troba el Priorat, una comarca que, partint de la penúltima posició, ha escalat 10 llocs al rànquing fins a situar-se a la 30a posició de la classificació. El recorregut seguit pel Priorat posa de manifest com una aposta decidida per un model de desenvolupament pot generar important millores de la competitivitat territorial. L’aposta per la formació i l’emprenedoria han estat centrals en el creixement competitiu de la comarca.
A diferència de la crisi del 2008, l’Alt Penedès ha estat més vulnerable a l’impacte de la covid-19 que el Garraf i el Baix Penedès, tot i que presenta unes externalitats més favorables a la recuperació
L’Alt Penedès ha retrocedit tres posicions fins al 15è lloc del rànquing.
D’entre les 10 comarques més competitives, el Garraf és una de les que perd més punts de l’índex. Ocupa la 10a posició, un lloc menys que el 2018.
El Baix Penedès és l’única comarca penedesenca que millora la seva posició competitiva, passant del 22è al 17è lloc de la classificació.
A juny de 2020, el Garraf ha estat la comarca del Gran Penedès menys afectada per la crisi de la covid-19, amb una caiguda de l’10,9% de llocs de treball entre els afectats pels ERTO (5,8%) i els llocs de treball destruïts o que no s’han arribat a crear (5,1%). No obstant, l’impacte hagués pogut ser menor si en els darrers anys la comarca no hagués reduït la seva diversificació productiva, ja que la dependència dels serveis turístics ha incrementat la seva vulnerabilitat al xoc produït per la covid-19. El fet de situar-se entre les comarques més competitives de Catalunya la dota de majors capacitats per a recuperar-se , tot i que del conjunt de fortaleses que presenta s’ha de destacar la qualificació dels seus recursos humans i l’esperit emprenedor, que són cabdals per a adaptar-se i renovar-se. No obstant això, aquest potencial requereix d’un context institucional que afavoreixi els processos de diversificació i a l’emprenedoria en activitats de valor afegit.
Tal i com es va pronosticar al darrer Informe de Conjuntura Econòmica, el Baix Penedès ha registrat un millor comportament de l’esperat. Davant la important afectació de la covid-19 sobre economies similars on els serveis turístics tenen un pes important – com són l’Alt i el Baix Empordà, la Selva, el Maresme o el Tarragonès en el turisme de litoral – l’afectació de la covid-19 sobre l’economia del Baix Penedès ha estat força inferior: de l’11,0%. Probablement, la progressiva diversificació de l’economia comarcal registrada els darrers anys hagi ajudat a mitigar aquest impacte, però també el fet que hi ha una menor dependència del turisme que les comarques esmentades i un menor pes del turisme estranger. Pel que fa a les capacitats per a reaccionar al xoc, l’element clau se situa en la diversificació abans apuntada, reforçant-la encara més. D’altra banda, cal que des dels diferents àmbits institucionals s’impulsin polítiques de donin suport en aquells aspectes on la comarca presenta majors debilitats, que són la qualificació del capital humà, l’emprenedoria o el desplegament de la fibra òptica. Aspecte, aquest darrer, que ha pres una especial rellevància en el context actual i on la comarca presenta dels pitjors resultats del panorama comarcal català, amb una cobertura del 22,6% de la població.
La importància del sector industrial en l’estructura productiva de l’Alt Penedès ha fet que la comarca mostrés una gran vulnerabilitat davant l’aturada de l’activitat econòmica arran de la covid-19. L’Alt Penedès ha reduït en un 15,9% els seus llocs de treball respecte als nivells d’ocupació previstos pel 2020. Tot i ser la comarca més afectada, és també la que presenta majors capacitats per a adaptar-se i renovar-se en l’escenari post-covid. L’existència d’un teixit productiu diversificat i amb un elevat nivell de competència fan que l’Alt Penedès compti amb un ecosistema empresarial innovador amb la presència d’activitats intensives en coneixement i tecnologia, factors essencials a l’hora d’adaptar-se i sortir reforçat davant dels xocs econòmics. No obstant, aspectes com la qualificació del capital humà i l’emprenedoria requereixen d’un major suport institucional, tant públic com privat, ja que són claus per a la creació de serveis i productes de valor afegit i la reorientació productiva esdevenen necessaris per a sortir més reforçats d’aquests xocs.
La Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP) és una organització de base associativa que representa el conjunt de l’empresariat del seu àmbit intercomarcal, que té com a objectiu fonamental el foment de l’activitat econòmica i el desenvolupament del teixit empresarial de l’entorn. L’àmbit d’actuació coincideix amb el de les comarques de l’històric Gran Penedès, a cavall de les províncies de Barcelona i Tarragona.
