Tot i l’alça de la inflació, les tensions geopolítiques i els temors a una forta desacceleració global, l’economia s’ha vist impulsada per factors com la desaparició de la major part de restriccions sanitàries
La recuperació mundial s’alenteix pel fort increment del cost de la vida i pels efectes de la guerra.
L’impacte econòmic de la COVID-19 s’ha anat diluint durant el 2021 a mida que l’afectació sanitària ha estat menor gràcies a la vacunació massiva de la població. Aquest fet ha permès una recuperació més intensa de les activitats amb major interacció social com són el turisme, l’oci i l’entreteniment. No obstant això, la recuperació de l’economia mundial del 2021 ha donat pas a un 2022 que ve acompanyat de diversos shocks que han sacsejat una economia mundial ja de per si debilitada per la pandèmia. Aquests han estat: l’increment per sobre del previst de la inflació als EEUU i a les principals economies europees, les repercussions negatives de la guerra a Ucraïna i una desacceleració superior al previst a la Xina com a conseqüència dels brots de la COVID-19 i la política de confinament duta a terme pel govern xinés. Així les coses, segons les previsions de l’FMI l’economia mundial reduirà el seu creixement del 6,1% del 2021 al 3,2% el 2022.
L’economia mundial afronta riscos creixents, entre els quals destaquen la persistència de la inflació, els problemes en les cadenes de subministrament, l’enduriment de les condicions financeres o l’escenari de tall de gas procedent de Rússia.
El principal problema està en la inflació que s’ha revisat a l’alça degut als preus dels aliments i l’energia i els persistents desequilibris entre l’oferta i la demanda. Als EUA i Regne Unit la inflació s’ha enlairat fins el 9,1% i a la zona euro s’ha situat en el 8,6% el mes de juny. Això suposa la inflació més elevada dels darrers 40 anys. Com el creixement salarial no ha evolucionat en paral·lel a la inflació, el poder adquisitiu de les llars ha minvat. En resposta a aquesta situació els bancs centrals de les principals economies estan pujant els tipus d’interès i retirant el recolzament monetari. Això comportarà que les ajudes públiques per fer front a la COVID-19 es retirin progressivament.
La guerra d’Ucraïna, per la seva banda, està provocant un augment dels preus de l’energia principalment a Europa, la pèrdua de la confiança dels consumidors i un menor dinamisme en les manufactures a causa dels persistents problemes en les cadenes de subministraments i l’augment dels preus dels insums. La guerra també està provocant un augment dels preus mundials dels aliments – en particular dels cereals- això afecta especialment a l’Àfrica subsahariana, que és molt dependent d’aquests aliments i és molt sensible als preus. Aquesta situació aguditza la situació de malnutrició i de mortalitat en els països d’ingressos més baixos. D’altra banda, l’encariment dels aliments, la calefacció i el transport – aspectes que son fonamentals per al dia a dia de les persones- podria representar una amenaça no solament per l’estabilitat econòmica sinó també l’estabilitat social en molts països.
Les projeccions de creixement del quart trimestre apunten a un debilitament important de l’activitat durant el segon semestre de 2022.
Els riscos existents en l’actualitat apunten a una reducció en les perspectives de creixement de l’economia mundial. La paralització de la importació de gas rus a Europa podria materialitzar-se i la fragmentació geopolítica podria dificultar el comerç internacional. A la Xina la crisi immobiliària podria complicar-se així com l’aparició de nous brots de la COVID-19 que comportessin nous confinaments que tinguin efectes importants pels principals centres de distribució que formen part de la cadena de subministraments mundial. Aquests elements exposats generen una incertesa important a l’entorn de les perspectives actuals. Així, en els darrers mesos han augmentat els indicadors d’incertesa econòmica i ha augmentat la inquietud sobre una possible recessió.
Alguns models de predicció ja estan apuntant que en alguns països com Alemanya o els EEUU s’ha iniciat una recessió tècnica i les projeccions de creixement del quart trimestre apunten a un debilitament important de l’activitat durant el segon semestre de 2022 sobretot per a les economies avançades. No obstant això, en moltes economies europees els Fons NextGeneration estan recolzant l’activitat econòmica. El risc de recessió és especialment destacat el 2023, quan el creixement en varies economies toqui fons i l’estalvi acumulat de les llars durant la pandèmia s’hagi reduït, moment en el qual qualsevol shock – per petit que sigui -comporti entrar en recessió.
L’economia catalana ha registrat un creixement significatiu durant el segon trimestre de 2022 i el PIB s’acosta als nivells prepandèmics.
Malgrat aquest context d’incertesa i de rebaixa del creixement econòmic i gràcies a la reobertura de l’economia i la desaparició de les restriccions sanitàries després de dos anys de pandèmia que ha representat un impuls important per a mantenir la recuperació econòmica, l’economia catalana ha registrat un creixement significatiu durant el segon trimestre de 2022. Així, el segon trimestre del 2022, segons l’avanç trimestral publicat per l’Idescat, el PIB català ha experimentat un creixement significatiu, d’un 1,5% intertrimestral. En termes interanuals, el creixement del PIB català se situa en el 4,8%. La recuperació es manté gràcies a la desaparició de les restriccions sanitàries i aquest fet ha permès que el PIB vagi recuperant els nivells prepandèmia, tot i que encara es troba un 1,1% per sota.
La indústria i el sector primari son els que es veuen més afectats pel nou context que afavoreix l’encariment dels costos energètics i de les matèries primeres i que afecta a les cadenes globals de subministrament.
Els Serveis son el motor de la recuperació, mentre que la resta de sectors s’han vist més afectats per l’encariment dels costos de producció i els problemes d’aprovisionament. Més concretament, la recuperació és molt intensa per aquelles activitats terciàries més presencials (com l’hostaleria i el lleure) que es beneficien del context de mínimes restriccions. En canvi, el sector primari, la indústria i, en menor mesura, la construcció han acusat molt més l’encariment de l’energia i d’algunes matèries primeres. Així, els serveis experimenten un creixement durant el segon trimestre de 2022 del 7,0%, front el -1,5%, -1,6% i 0,5% corresponents al sector primari, la indústria i la construcció respectivament.
S’assoleixen màxims en l’afiliació i l’atur registra nivells d’incidència mínims des de 2008.
Durant el segon trimestre del 2022 el mercat de treball ha seguit amb una evolució molt favorable (que milloren fins i tot la bona evolució dels trimestres anteriors): l’afiliació assoleix màxims i accelera el creixement (4,8 % interanual). Des de principis del 2022 s’assoleixen màxims en el total d’afiliacions: el juny s’ha arribat a 3.605.294 afiliacions, un increment de 146.717 afiliacions respecte al juny del 2021. Aquests resultats confirmen que la reactivació del mercat de treball català s’ha consolidat, i ja se supera àmpliament el volum d’ocupació prepandèmia. D’altra banda, el fort creixement interanual de l’ocupació i la disminució de la població activa s’han traduït en un descens significatiu de la població en atur (-24,7 %). La taxa d’atur baixa d’un 10,2% a un 9,3% el segon trimestre, la taxa més baixa des del tercer trimestre del 2008.
La reobertura de l’economia i la desaparició de les restriccions sanitàries impulsa la creació d’ocupació al Garraf que registra un dels millors comportaments del conjunt d’economies comarcals.
Com s’ha vist en anteriors informes, l’economia del Garraf s’ha mostrat molt sensible i vulnerable a les mesures per a contenir l’expansió de la COVID-19 ates el pes que tenen les activitats amb major interacció social com són el turisme, l’oci i l’entreteniment en l’economia. Tanmateix, en el moment que desapareixen aquestes mesures és produeix una recuperació important de la seva economia i això és el que ha passat durant el primer i segon trimestre de 2022. Així, amb un increment del 5,6% dels llocs de treball durant el segon trimestre de 2022, el Garraf se situa la 5a comarca amb millor comportament. L’aportació més important a la creació d’ocupació és del sector Serveis que registra un creixement del 5,9% interanual durant el segon trimestre. Per contra, la Indústria es contrau un 0,5% i la Construcció tan sols experimenta un lleuger increment del 0,2%. Dins els Serveis destaca el bon comportament de l’Hosteleria, amb una aportació del 2,5% al creixement, seguit de les activitats Immobiliàries i de serveis empresarials amb una aportació de l’1,4% i de les Altres activitats socials i altres serveis (on s’inclouen l’oci i l’entreteniment), amb un 1,2%. En la indústria destaca el mal comportament del sector de l’automoció, que registra una aportació negativa de l’1,0%. Aquest bon comportament de l’ocupació s’ha trasllat també a l’atur, que s’ha reduït fins a valors mínims, sent la incidència del 10,1% de la població activa. Aquesta és una xifra inferior a la registrada el 2008 quan la taxa d’atur es va situar en l’11,7%.
Malgrat el context desfavorable per a la Indústria, l’Alt Penedès manté els ritmes moderats de creació d’ocupació
En l’actualitat son les activitats vinculades als serveis de mercat i en menor mesura els serveis de no mercat els que estan liderant la recuperació. Aquest fet comporta que l’economia de l’Alt Penedès presenti una evolució menys expansiva que d’altres economies més basades en el terciari. No obstant això, l’Alt Penedès registra una evolució positiva en els llocs de treball durant el segon trimestre que s’incrementen en el 2,3% (comparativament és un comportament modest que situa la comarca en la posició 33a en termes de creixement). D’aquest creixement, un 1,9% l’aporta el sector Serveis, un 0,4% la Construcció i un 0,1% la Indústria. Dins els serveis destaca l’Hosteleria i el Comerç amb una aportació del 0,7 i 0,5% respectivament. Destaquen també la Sanitat, les Altres activitats socials i altres serveis i el Transport i comunicacions amb un 0,3% cadascun. En la Indústria, el més destacable és l’aportació de l’Alimentació, begudes i tabac amb un 0,7%. Seguit de Paper, edició i arts gràfiques amb un 0,3%. Per contra, la Fabricació de material de transport i la Indústria química han registrat aportacions negatives, del 0,7% i 0,3% respectivament. La recuperació continuada de l’ocupació ha dut a que en termes relatius l’atur s’ha reduït fins a valors mínims, sent la incidència del 8,9% de la població activa. Aquesta és una xifra inferior a la registrada el 2008 quan la taxa d’atur es va situar en el 9,1%.
La reobertura de l’economia i la desaparició de les restriccions sanitàries també impulsa la creació d’ocupació al Baix Penedès
El Baix Penedès se situa entre les comarques amb majors increments de l’ocupació durant el segon trimestre de 2022 (la 13a). La crisi provocada per la covid va afectar principalment als serveis de mercat, que son els que registren una clara recuperació des del segon trimestre de 2021. Així, durant el segon trimestre de 2022, del 4,5% d’increment interanual registrat en l’afiliació, l’aportació dels Serveis ha estat del 4,0%, mentre la Construcció i la Indústria han aportat un altre 0,3% cadascun. Dins els Serveis, la major aportació és de les activitats Immobiliàries i els serveis empresarials amb un 1,3%, l’Hoteleria amb 0,8%, les Altres activitats socials i altres serveis amb un 0,7% i Transport i comunicacions un 0,6%. La resta d’activitats han registrat aportacions positives tot i que molt poc significatives, i tan sols algunes activitats industrials han registrat aportacions negatives, també de poca significació: la indústria de l’automòbil, la vinculada a materials de la construcció i la fabricació de maquinària i equipament mecànic. El bon comportament del mercat laboral s’ha traslladat a la taxa d’atur que se situa en el 13,7% a juny de 2022, inferior al 16,2% de mitjana del 2019 (precovid) i al 14,9% registrat el 2008 (Gran Recessió).
Per a més informació:
Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP) · Amèlia Maestre · 938106700 · comunicacio@fegp.cat
