L’artista sitgetana Alicia Morant ha debutat com a pintora inaugurant la seva exposició a la Sala Iris Gallery de l’Hotel Estela –Hotel de l’Art– de Sitges. La mostra composta d’una vintena de quadres, serà visitable fins a principis de setembre i compta amb la col·laboració de la Fundació Josep Puigmartí.
Alicia Morant és una artista poc convencional. I ho és per diversos motius. En primer lloc, per com entén el mateix acte de pintar. A diferència d’altres artistes que entenen la pintura com una manera de transmetre les seves idees de manera contestatària, transgressora o com a denúncia del seu inconformisme social, Alicia entén la pintura i l’acte de pintar com una acció relaxant. Per a ella la pintura és una evasió que li aporta pau i tranquil·litat. Quan l’observador se situa enfront de les seves creacions, també percep de manera molt evident aquesta sensació d’assossec i benestar que embolica totes les seves obres.
En segon lloc, per la seva tècnica pictòrica i el seu estil. Si bé les temàtiques que tria són clàssiques (marines i paisatges), no ho és la manera que té de plasmar-les. Alicia Morant es mou sobre la fina línia que separa l’abstracció pura de la figuració. Les seves obres mostren zones texturades amb sorres naturals i triturats de marbre. No es tracta d’obres amb molta acumulació de matèria, no obstant això, aquesta lleugera càrrega matèrica confereix a les seves obres una subtil visió tridimensional que transcendeix la pintura plana i provoca que les seves obres siguin immersives.
Les seves marines se’ns presenten com a zones costaneres vistes a ull d’ocell, mentre que els seus paisatges es mostren com gairebé obres abstractes gràcies a aquesta subtilesa en el tracte que els concedeix. Els seus “skylines urbans” són esquemàtics i, d’igual mode, gairebé abstractes.
En general, podem dir que es tracta de creacions pausades, elegants, intimistes, gairebé minimalistes, sense sobresalts, sense gestualitats impulsives. Són obres que conviden a la meditació. En les seves obres un pot endevinar el seu amor per la naturalesa i per la bellesa, provocant que l’observador arribi a connectar amb l’ànima i l’essència de cada quadre.
Aquesta exposició compta amb la col·laboració de la Fundació Josep Puigmartí.
