Stephen Hawking va qualificar la intel·ligència artificial com potser el pitjor error de l’espècie humana i va augurar que seria la causa de la fi de la nostra civilització. Steve Jobs i Steve Wozniak, els fundadors d’Apple, en diferents moments van manifestar els seus temors sobre els “”inconvenients per als humans”” d’aquesta tecnologia. Bill Gates o Elon Musk també han manifestat els seus dubtes i, fa poc, Jack Ma, el fundador d’Alibabà, va sentenciar que la intel·ligència artificial podria provocar la tercera guerra mundial. Bufa.
Què ho fa que gent extraordinàriament ben informada s’expressi d’aquesta manera? Què ho fa que gent que sol ser prudent per la transcendència de les seves declaracions deixi anar sentències tan catastròfiques? Els hem de fer cas? Em sap greu no tenir respostes.
La intel·ligència artificial té manifestacions que sorprenen molt i és probable que aquesta gent important hagi vist “”demos”” amb capacitat no només d’espantar-los sinó de fer-los entrar en pànic. Això podria ser. Tampoc seria la primera vegada que passa. Robert Openheimer, el “”pare”” de la bomba atòmica, quan va intuir l’abast destructor del que acabava de crear, es va convertir en el primer avalador de la necessitat d’erradicar-la. Feliçment, la bomba atòmica sembla que de moment ha acabat convertint-se en un dels principals factors de dissuasió de l’activitat bèl·lica a gran escala mentre que les aplicacions pacífiques de l’energia nuclear han estat un dels factors de progrés importants dels darrers setanta anys. Ja veurem què acaba passant amb la IA. De moment cal aprofitar-ne els usos “”pacífics””.
La intel·ligència artificial és un camp de les matemàtiques i la computació que no és nou. És un coneixement que ha avançat a trompicons amb llargs períodes d’aturada i oblit. És darrerament que ha fet una revifada forta amb les tècniques que coneixem com a “”deep learning”” fent palès un potencial amb capacitat, com s’ha vist, tant d’emocionar com d’espantar. En el que és més bàsic, són eines d’anàlisi de dades que permeten descobrir relacions que no són evidents per a l’ull humà i que poden millorar molts processos quotidians sense cap necessitat de passar per mons futurs dominats per màquines amb cara de pocs amics.
El coneixement de la IA és molt obert i molts estudiants i graduats d’aquí mateix, de casa nostra, en saben prou per aplicar-la al nostre entorn. Una funció important dels tècnics és transportar tecnologia des d’on es crea fins al teixit productiu i aquest transport no es fa amb el mecanisme de compra-venda propi dels productes sinó amb el d’adquisició-aplicació propi del coneixement; un mecanisme que encaixa perfectament amb un dels processos naturals que aporta més justícia distributiva, com és l’aparició uniformement repartida del talent entre tots els grups humans i que, convenientment projectat pel sistema educatiu, ha de ser factor clau de desenvolupament i competició dins el món globalitzat.
Planificar el futur de l’activitat econòmica és incert i complicat però tothom sap que les petites passes fan camí i que tant alimenta una mossegada grossa com moltes de petites. És important que entre tots establim noves connexions entre els que saben fer anar les noves eines potents i complexes, però no saben a què aplicar-les, i els que podrien utilitzar-les per millorar la seva productivitat però no saben que hi són.
