Per què continuem amb taxes d’atur tan altes?

Bloc

Amb un 16’56%, el Baix Penedès continua sent la comarca amb la taxa d’atur més alta de Catalunya; mentre que el Garraf (11’89%) ocupa la setena posició del mateix rànquing. Diferent és el cas de l’Alt Penedès (9’97%), que es troba per sota de la mitjana de Catalunya (10’63%).

En conjunt, a les tres comarques del Gran Penedès avui tenim 21.264 demandants de feina, un 5,29% més que en el mes anterior. Els mesos d’octubre ja ho tenen, això. Són períodes en els què el mercat de treball es contrau, una vegada tancada la temporada d’estiu. De fet, l’any passat l’estadística va ser molt similar: el mes d’octubre de 2017 l’atur va créixer un 5,50% respecte al mes precedent.

Ara bé, quin ha estat el comportament de les dades d’atur a Catalunya en aquests mateixos dotze mesos? Mentre a la nostra demarcació granpenedesenca hem reduït l’estadística en un 7’25%, en el conjunt del país el decrement ha estat del 15’12%; més del doble!

És a dir, estem reduint la taxa d’atur a un ritme molt lent si el comparem amb la mitjana catalana. I això per què? Tenim un mosaic empresarial rellevant, és veritat. Tenim companyies que innoven, exporten i, fins i tot, lideren els seus mercats. Tenim empreses que en els darrers anys s’han espolsat els efectes de la depressió i han crescut.

Tenim sectors motrius que tenen un efecte multiplicador en l’entorn. Tot això és indiscutible. Per contra, el dinamisme empresarial és escàs. Es creen poques empreses i no creixen les plantilles en la mateixa proporció que en d’altres geografies. Això ho notem sobretot en les dues comarques costaneres, supeditades a estacionalitat i amb predomini de sectors que no propicien l’estabilitat del mercat laboral.

Hi ha indicis contradictoris. Les empreses que busquen perfils professionals de major competència no els troben. I les empreses que busquen currículums de persones d’escassa qualificació, tampoc els troben!. Què està passant?

Ara fa 26 anys -quan la crisi del 92- ja es parlava de l’atur tècnic. Llavors es xifrava entre un 5% i un 7% els ciutadans que, tot i que estaven inscrits a les llistes, no estaven en disposició d’ingressar en el mercat laboral. Tot fa pensar que avui dia l’anomenat atur tècnic s’ha incrementat; fins al 9%, en molts casos. Si aquesta teoria fos certa la taxa d’atur real a les nostres comarques estaria entre el 3% i el 6%, segons la demarcació. Per què hi ha aquesta diferència entre l’atur registrat i l’atur real? La qualitat de vida, des del punt de vista de les condicions de residència i disponibilitat de prestacions socials, és molt alta. Tot i que l’econosistema no els pot garantir llocs de treball, el paratge continua sent molt atractiu per viure-hi. Això ens porta ciutadans d’altres geografies que, potser a curt termini, no tenen intencions de treballar però, tot i així, s’apunten com a demandants d’atur. Suposen que aquesta és una manera d’oficialitzar la seva residència. El resultat és que ens estem convertint en una mena d’hivernacle social; amb eixams d’abelles poc o gens contributives.

Una altra explicació la podríem trobar en l’economia submergida, que no deixa de bategar, particularment en algunes activitats que semblen propenses a la perversió laboral.