El 12 de juny es compleix el primer aniversari del procés d’integració de les organitzacions UEP i ADEPG. Avui la nova FEGP s’encamina al miler d’empreses associades. A hores d’ara ja és considerada com una de les primeres xarxes empresarials del país. Disposa de tres seus socials, al Vendrell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.
La conjunció de les dues entitats que coincidien en la regió penedesenca no era ineludible, com s’ha dit, com tampoc seria irreversible si no tingués els resultats esperats. El fet de convergir en un mateix espai era una oportunitat per assolir major eficiència i alhora erigir-se com un interlocutor inequívoc davant les institucions públiques i privades, els mitjans de comunicació i, encara més, els públics d’empresa.
Es podia fer d’una altra manera, segurament, o no fer res. Es va optar, però, per un exercici d’alquímia no exempt de riscos explosius. Calia escriure un guió i dibuixar un itinerari. La major dificultat era l’absència de referents. No és gens habitual posar-se d’acord des de l’antagonisme primigeni, sobretot quan s’endevina que uns i altres, tots, han de renunciar a bona part del seu estatus i dels seus signes d’identitat.
Un any després el balanç és molt positiu. Els aspectes físics i mecànics, com ho és l’acoblament de les dues estructures en un mateix engranatge, han estat resolts amb escreix. Els factors químics, com ara l’estil i la cultura corporativa, progressen adequadament.
Tampoc no es podia demanar més quan tot plegat s’originava en un paper en blanc en el què les primeres paraules escrites van ser generositat i equitat. Quedarà a l’anecdotari l’ocurrència dels dos presidents quan corroboren que la culpa la va tenir una ampolla de cava, o potser més d’una.
També cal atribuir bona part dels mèrits als membres dels dos equips directius, que van ser solidaris amb els respectius presidents i van assumir els sacrificis que s’apuntaven en el full de ruta. Alguna cosa ha grinyolat -per què no dir-ho- però tampoc era previsible que tot s’harmonitzés des del mateix debut.
El cas és que ara fa un any, de tot plegat.
