Nouriel Roubini és professor d’Economia a la Universitat de Nova York i president de la consultora RGE Monitor. L’any 2007 va guanyar notorietat i el sobrenom de Dr. Doom (Doctor Catàstrofe) per les seves encertades previsions sobre la recessió internacional desencadenada per la crisi de les hipoteques subprime.
Recentment, Nouriel Roubini ha publicat un nou estudi en el què desenvolupa les raons per les quals considera que el 2020 es presentarà una nova crisi financera, seguida d’una recessió global. Si fa deu anys les seves previsions van ser considerades pessimistes gairebé per tothom, avui un allau d’economistes, gurus i d’altres intèrprets de l’economia s’han sumat incondicionalment a les seves prediccions i han sembrat la tardor de múltiples articles, conferències i dissertacions sobre la nova crisi financera que prediuen.
Comparant-ho amb el canvi meteorològic sobtat que hem tingut aquests darrers dies, que hem passat de la màniga curta a l’abric d’un dia a l’altre, en l’entorn econòmic, empresarial (i sobretot financer) també hem passat, d’avui per demà, dels bons auguris, projectes empresarials i inversions a parlar de desacceleració, nova crisi financera o recessió econòmica global.
Les raons que presenta Roubini per predir aquesta nova crisi, resumint-les molt i molt, es basen en que les polítiques d’estímul fiscal han tocat sostre i que ens trobem amb una economia sobre escalfada, que apunta cap a una inflació per sobre del que és recomanable. Aquest fet comportarà una pujada de tipus d’interès amb la conseqüent desacceleració, que s’espera sigui a nivell global, accentuada per la fragilitat dels països emergents i les dificultats de creixement de l’Eurozona, culpa dels ajustos de la política monetària i les friccions comercials. L’excés d’apalancament tant públic com privat provocarà una manca de liquiditat i vendes. Si ho sumem tot ja tenim la “tempesta perfecta” en la què, segons Roubini, hi haurà una gran escassetat d’eines per afrontar-la, cosa que provocarà que “la següent crisi i recessió pot ser fins i tot més greu i perllongada que l’anterior”. Dit així entenc l’alies de Doctor Catàstrofe.
La darrera crisi ha estat molt profunda i la recuperació a hores d’ara no ha estat total, el que fa que visquem amatents i un pèl atemorits perquè no és repeteixi. Més encara si, com comenta Roubini, no hi haurà eines per afrontar-la. I potser no li falta raó ja que la realitat és que, a deu anys del col·lapse de Lehman Brothers, encara es debaten les causes i conseqüències de la crisi financera i si es van aprendre els ensenyaments necessaris per preparar-nos per a la pròxima.
Haurem d’estar molt atents per si es confirmen els auguris de Roubini, però el que no podem fer és generar una crisi psicològica, induïda pel temor, que paralitzi l’economia.
Potser és moment de recordar aquella història que s’explicava a les facultats d’economia i que deia:
“Al costat d’una carretera hi havia un venedor de hot dog que, amb el que guanyava en aquell humil lloc, havia pogut enviar el seu fill a una de les millors universitats del país. El seu negoci prosperava i era feliç. Un bon dia, el noi va acabar els seus estudis i va tornar al seu poble. Conversant amb el seu pare, li va dir:
– Pare, que no escoltes la ràdio, ni la TV, ni llegeixes els diaris?
El pare va respondre que no, I el seu fill va continuar dient:
– Estem patint una greu crisi, pare! Una de les pitjors. La situació és realment dolenta.”
El pare va escoltar les paraules del seu fill, que havia estudiat en una de les millors universitats del país, llegia els diaris, veia televisió i estava al cas de les notícies. De segur, sabria millor que ell el que estava passant. Pensant en la gran crisi que s’acostava, va començar a buscar salsitxes més econòmiques i va comprar un pa més barat. Els seus clients habituals aviat van notar la diferència i així, a poc a poc, va anar perdent la seva clientela. Les vendes anaven disminuint dia a dia. Passats uns mesos, el seu fill va tornar un cap de setmana per visitar la família i li va sorprendre veure el seu pare a casa, en lloc del seu lloc de treball. Quan li va preguntar què havia succeït amb un negoci pròsper de dues dècades, el seu pare li va respondre:
– Tenies raó fill. Veritablement, estàvem patint una gran crisi i jo no ho sabia.”
