13.05.2019 · El Barcelonès torna a liderar el rànquing comarcal de competitivitat però el Garraf i el Bages entren a les 10 primeres posicions

Comunicats de premsa

Les comarques que més creixen són el Garraf i el Baix Llobregat, amb 4,3 punts respecte a la resta; el Vallès Oriental i Occidental i el Barcelonès també creixen per sobre dels 3,5 punts.

L’Índex FEGP de Competitivitat Comarcal, impulsat per la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP), arriba a la seva 15a edició de la mà de la consultora Actíva Prospect.

Cal destacar l’estabilitat que mostren les comarques situades en les primeres vuit posicions del rànquing, posicions totes elles ostentades per les comarques de l’àmbit metropolità i per les capitals de demarcació. Així, la part alta de la taula la configuren el Barcelonès, el Vallès Occidental, el Gironès, el Baix Llobregat, el Tarragonès, el Segrià, el Vallès Oriental i el Maresme.

No és fins a la novena posició on es produeixen els primers canvis de posicions. El lent creixement de la competitivitat a Osona, juntament amb creixements registrats al Garraf i al Bages, han fet que aquestes últimes recuperessin una posició cadascuna (9a i 10a respectivament), deixant a Osona fora de les deu primeres posicions.

Com en anys anteriors, és a les parts mitjanes i baixes de la taula on es registren més canvis, fruit d’unes diferències més petites entre els nivells globals de competitivitat de les diferents comarques. A la part mitjana, on les comarques mostren nivells de competitivitat situats entre els 43,9 i els 30,2 punts, les que durant el 2018 han vist créixer més la seva competitivitat han estat la Conca de Barberà i el Ripollès, que han passat de 30,5 punts a 36,6, en el primer cas, i de 28,0 a 34,0, en el segon. Aquests increments han fet que la Conca de Barberà hagi estat la comarca que més posicions ha avançat, passant de la 30a a la 23a posició. El Ripollès, per la seva banda, ha pujat quatre posicions, passant de la 34a a la 30a; de la mateixa manera que el Pla d’Urgell i l’Alt Empordà, que també han millorat quatre posicions cadascuna.

Del grup central, les comarques amb pitjors resultats han estat el Baix Penedès, la Segarra i el Solsonès. En els dos primers casos, els creixements inferiors als 3,0 punts han fet que, tot i que el Baix Penedès ha incrementat la seva competitivitat en 1,7 punts fins als 37,8, acabés perdent quatre posicions del rànquing. De la mateixa manera, la Segarra tot i el creixement de 2,3 punts, ha tancat el 2018 perdent també quatre posicions. El cas del Solsonès és un cas extrem, ja que, amb un descens de 4,0 punts, ha passat de 39,0 a 35,0 punts, perdent 14 posicions, i situant-se en la 27a posició. L’empitjorament dels tres factors relacionats amb les condicions de demanda ha fet que el seu Índex de Competitivitat tornés a nivells del 2007.

Les comarques situades a la part baixa de la taula i amb Índex de competitivitat inferiors han mostrat, amb dues excepcions, creixements de la competitivitat per sota de la mitjana de Catalunya. Aquelles comarques amb major creixement han estat el Pallars Sobirà i la Ribera d’Ebre, gràcies a la positiva evolució dels indicadors d’escolarització post-obligatòria, al dinamisme del sector immobiliari i a la creació d’empreses. Aquelles amb comportaments més negatius, com la Terra Alta o l’Alta Ribagorça, han patit la destrucció de teixit empresarial al seu territori, empitjorant així la seva competitivitat.

El treball rep el suport de la Diputació de Barcelona a través de l’Agència de Desenvolupament Node Garraf, així com la col·laboració de CaixaBank.

Per a detalls més focalitzats en una comarca en concret, no dubteu a posar-vos en contacte amb la responsable de Comunicació de la FEGP, Eva Gallego, al 938 106 700.

Podeu consultar el detall de l’anàlisi a l’enllaç www.fegp.cat/indicadors_pdf/index19.pdf

Al voltant de l’Índex FEGP de Competitivitat de les Comarques Catalanes

Des del 2005, any en què es va elaborar per primer cop l’Índex de Competitivitat Territorial, s’ha consolidat com un dels principals instruments d’anàlisi dels determinants de la competitivitat de les comarques catalanes, donant llum sobre les seves interrelacions i millorant la comprensió de les fortaleses i febleses de les economies comarcals, de forma que els agents territorials puguin encarar amb major rigor els principals reptes i oportunitats als què han de fer front en el futur.