Ahir la Núria Salan, presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia va fer un col·loqui organitzat per Dones d’Empresa i per la FEGP que portava per títol “T de Talent, T de Tecnologia, T de Totes les dones”.
Abans de començar, la Sílvia Domènech del grup impulsor de Dones d’Empresa, va explicar que des del col·lectiu, intenten ajudar, contribuir i inspirar perquè tinguem una societat més igualitària i que quan hi hagi les mateixes noies i nois en carreres tecnològiques voldrà dir que hem avançat més.
Salan va afirmar que el talent és una de les coses que no ens poden negar els homes, que hem de presumir dels nostres premis perquè son nostres. Va explicar que ens han ensenyat a ser modestes però que hem de demostrar el que som. A més, no va dubtar a afirmar que la tecnologia té més de femení del que ens pensem.
La Núria Salan va explicar que sempre va ser una dona rara i que els primers que la van “patir” van ser els seus pares quan va decidir que volia estudiar tecnologia enlloc de magisteri o infermeria. Amb això dona peu a explicar que quan tenia 12 anys es descobreix un dia volent ser científica i es pensa que seria la segona científica perquè de l’única dona que sabia que ho era, era Marie Curie. Explicava que això provoca pànic en una nena de 12 anys i arriba a pensar que no era natural, que això no toca. Es podia haver acovardit però no, la rebel·lia es el que la va fer tirar endavant perquè no tenia precedents ja que, si buscava noms de gent important només eren homes perquè eren els que sortien als llibres de text.
Va parlar de Maria la Jueva, d’Hipàtia, que va cometre “la insolència” de voler ensenyar als homes el que sabia. Hildergarda de Bingen, la dona que sabia fer de tot i que no coneix ningú, que es va fer monja perquè una dona així només podia evitar la foguera sent monja. Josephine Cochrane, que va inventar el rentavaixelles i no la coneix ningú mentre que a Gutenberg el coneix tothom malgrat que ningú fa servir la impremta i va explicar que això es dona perquè el rentavaixelles al ser un aparell domèstic, es considera un invent de segona.
També va parlar de Mary Anderson, de Beulah Louise Henry que va demostrar que tenia totes les patents de tots els invents que havia fet però no surt a cap llibre de text. Ella va inventar el congelador, el paraigües plegable. No va faltar en el seu discurs la Hedy Lamarr, descobridora del precursor del GPS, el seu invent va permetre el Wifi i el Bluetooth.
Per últim, va parlar de la Stephanie Kwolek, una dona que va descobrir un material que en 10 anys va salvar més vides que la penicil·lina però no va rebre cap premi Nobel.
Després va explicar la història de la Maria Elena Maseras Ribera, la Dolors Aleu Riera i la Martina Castells Vallespí, que van començar a estudiar Medicina vestides de noi. Aleu va decidir que no volia seguir vestida de noi i el seu pare li va posar un guardaespatlles. Això va fer que creessin el real decret 16 de 1882 que deia que les dones no podien trepitjar una universitat. Després van lluitar per canviar això i al decret de 1888 les dones podien estudiar a la universitat amb la condició que mai podrien exercir per, així, no fer competència a l’home. Per fi, al 1910 – fa dos dies segons Salan – un nou real decret permet que les dones puguin estudiar.
Entrant ja al tema de l’enginyeria va explicar que la pot fer tothom perquè, segons ella, enginyeria no és més que solucionar problemes amb enginy i això no vol dir que sigui d’homes.
Va afirmar que som l’edat de la nova tecnologia, dels nous models, nous rols, nous perfils i que, per això les dones ja no ens hem de posar darrere quan facin una foto de grup, ella anima les dones a posar-se en primera fila perquè les recordin.
Per últim, va reconèixer que encara ens queda molt per fer, que hem de captar l’atenció de generacions futures, que hem ajudar a “captar” talent femení i a promoure la reducció del “gap” en TECH-TIC.
Pel que fa a la Blanca Tejedor, enginyera que pertany al grup d’investigació de la UPC va començar explicant que quan dius que ets professora el primer que et diuen és que tens tres mesos de vacances però que també fan tasques de gestions, estades a l’estranger, investigació… Fan diferents passos fins arribar a catedràtics però primer t’has d’acreditar com a PDI. És en aquest punt quan va donar les següents dades:
A categoria Lector les dones suposen un 45% de sol·licituds, a la categoria Agregat un 43% i a Catedràtic el 33%.
Va explicar que si busquem a Google com ha afectat la pandèmia a les dones sembla que les dones han deixat de produir tant, es parla del bloqueig que pateixen les dones científiques. Els diaris comenten que es dona una tendència a la baixa dels articles de les científiques.
Va comentar que hem arribat al punt que en època de pandèmia s’ha d’aturar la part de recerca perquè s’ha de dedicar més a la docència i a l’estada a casa. Mentre que els homes han incrementat fins el 50% la seva productivitat, el doble del que ho feien abans i que això vol dir que a casa passa alguna cosa. A més, va explicar que a nivell de salut la dona passa a treballar a la nit per poder combinar-ho tot, no descansa, tenen dificultats per dormir i, per tant es redueix la producció científica, renuncia a estades de recerca, no poden optar a una plaça i, a sobre, pot quedar-se sense feina. En general, que les dones estan treballant sota molta pressió.
