L’estacionalitat que caracteritza a l’economia espanyola i catalana fa impossible la recuperació dels nivells de PIB previstos pel 2020, ja que el confinament ha coincidit amb els mesos de major activitat.
La por a un segon confinament davant el sorgiment de nous brots de covid-19 han fet caure el consum i la confiança de les llars, el principal factor per a la recuperació del creixement econòmic.
Les revisions a la baixa de les previsions de creixement de l’economia espanyola contrasten amb un major optimisme a la resta d’economies de l’euro, fet que estaria apuntant a una tendència a la divergència en el procés de recuperació. És a dir, una major afectació de la pandèmia en l’economia espanyola i catalana.
Una recuperació més lenta del previst pot comportar el tancament d’un nombre important d’empreses inviables en el curt termini.
Els nous rebrots han fet minvar la confiança dels consumidors davant la possibilitat de la posada en marxa de noves mesures de control de la pandèmia. El consum de les llars, el principal component del PIB nacional, ha caigut un 26,3% en els darrers mesos, posant en evidència la desconfiança dels consumidor en el futur immediat. El control dels rebrots serà essencial per a recuperar la confiança i impulsar el consum i el creixement de l’economia.
L’estacionalitat que caracteritza l’economia espanyola i catalana fa que la primera meitat de l’any sigui la més favorable per al creixement de l’activitat econòmica, davant la menor activitat que registra la segona meitat de l’any. Els retrocessos experimentats durant el primer semestre esborren les possibilitats de recuperació total durant el 2020, fent que el retorn als nivells de PIB del 2019 sigui més lent del previst inicialment.
Les darreres actualitzacions de les previsions de creixement pels propers anys apunten a una divergència entre l’economia espanyola i la resta d’economies de la zona euro. Els mals resultats dels mesos de juliol i agost han fet revisar a la baixa les previsions de creixement de l’economia espanyola, que aquest any situaria la seva caiguda entre el 10,5% i el 12,6% del PIB. Contràriament, l’OCDE i el BCE han millorat les projeccions de creixement pel conjunt de la zona euro, moderant la seva caiguda fins al 8,0% durant aquest 2020. Així doncs, els sectors i els territoris més orientats a l’exportació tindran unes millors perspectives de creixement pels propers anys.
Les dificultats que està tenint Espanya per a controlar l’expansió de la pandèmia està fent que els escenaris de futur apuntin a una recuperació més lenta del que inicialment s’esperava. Aquest fet pot comportar el tancament d’un important nombre d’empreses que siguin inviables en el curt termini fruit de la caiguda de la facturació i les tensions de tresoreria. Segons les darreres dades del Banc d’Espanya, una de cada quatre empreses es troba en risc de dissolució.
El major pes del turisme a l’estructura productiva del Garraf ha fet que la comarca fos més vulnerable que la resta de l’economia catalana davant del xoc provocat per la covid-19. El Garraf ha perdut durant el sis primers mesos de l’any el 7,9% dels seus llocs de treball, davant la pèrdua del 4,3% de la resta de l’economia catalana. De fet, les pèrdues d’ocupació al comerç i l’hoteleria expliquen el 76,4% de la destrucció d’ocupació a la comarca, molt superior al 46,1% a la resta de Catalunya.
L’informe constata com han estat les activitats més exposades a la interacció social i més intensives en treball les més afectades per les mesures per controlar la pandèmia. El Garraf, molt orientat al sector turístic, ha vist com durant la primera meitat del 2020 es destruïen el 17,8% dels llocs de treball a l’hoteleria, el 17,5% als transports i el 8,0% al comerç. En aquest sentit, el creixement de la indústria alimentària, de la indústria tèxtil i de la indústria manufacturera només ha compensat parcialment les pèrdues d’ocupació a la resta de sectors.
L’Alt Penedès ha estat la comarca penedesenca menys afectada per la crisi econòmica, perdent només un 2,9% de l’ocupació gràcies a un millor comportament dels Serveis i un major pes del sector industrial sobre la seva estructura productiva, el qual s’ha vist menys afectat per l’aturada de l’activitat econòmica que algunes activitats dels Serveis. Tot i l’increment de l’atur, l’Alt Penedès es manté com la comarca de l’àmbit amb la taxa d’atur més baixa (12,6%).
Més d’una quarta part dels 1.189 llocs de treball destruïts a l’Alt Penedès corresponen als sectors de la fabricació de materials de transport, la metal·lúrgia i el cautxú i el plàstic, activitats molt vinculades a la indústria automobilística, un sector que actualment pateix una crisi a gran escala.
El teixit empresarial del Baix Penedès és un dels que millor ha resistit la desacceleració econòmica, retrocedint un 6,1% davant les pèrdues del 9,0% a l’Alt Penedès i del 9,5% al conjunt de Catalunya. La comarca ha destruït considerablement menys centres de treball als Serveis, la Indústria i la Construcció que la resta de territoris analitzats. No obstant, les pèrdues de llocs de treball a l’hoteleria, el comerç i les altres activitats socials han arrossegat a la baixa els nivells d’ocupació de la comarca, que han baixat un 3,9%.
Les males notícies publicades darrerament respecte a la indústria de la comarca amb el tancament de plantes de gran importància contrasten amb el bon comportament del sector durant el primer semestre de l’any, període en el que set dels 14 subsectors industrials van aconseguir mantenir o augmentar les seves plantilles.
La Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP) és una organització de base associativa que representa el conjunt de l’empresariat del seu àmbit intercomarcal, que té com a objectiu fonamental el foment de l’activitat econòmica i el desenvolupament del teixit empresarial de l’entorn. L’àmbit d’actuació coincideix amb el de les comarques de l’històric Gran Penedès, a cavall de les províncies de Barcelona i Tarragona.
