Les 8 comarques capdavanteres mantenen la seva posició tot i que les comarques que més creixen són el Garraf i el Baix Llobregat amb 4,3 punts respecte a la resta.
L’Índex FEGP de Competitivitat Comarcal, impulsat per la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP), arriba a la seva 15a edició de la mà de la consultora Actíva Prospect.
Les comarques situades en les primeres vuit posicions són de l’àmbit metropolità i capitals de demarcació. Així, la part alta de la taula la configuren el Barcelonès, el Vallès Occidental, el Gironès, el Baix Llobregat, el Tarragonès, el Segrià, el Vallès Oriental i el Maresme. No és fins a la novena posició on es produeixen els primers canvis de posicions. El lent creixement de la competitivitat a Osona, juntament amb creixements registrats al Garraf i al Bages, han fet que aquestes últimes recuperessin una posició cadascuna (9a i 10a, respectivament), deixant a Osona fora de les deu primeres posicions.
L’Alt Penedès es manté en la 12a posició
Tot i que no escala posicions en el rànquing global, l’Índex registra un augment considerable durant el darrer any, de 4,3 punts, situant-se en els 43,5 punts sobre 100. Prenent una perspectiva temporal més àmplia, la comarca manté la mateixa posició que ocupava a l’inici de la sèrie, l’any 2003, tot i que ha arribat a pujar fins a la 10a posició en 4 edicions, entre 2003 i 2008, i fins a l’11a, l’any 2012. La millora més significativa que viu se situa en el volum de mercat i d’activitat, que avança cinc posicions i que s’explica per una dinàmica demogràfica que deixa enrere l’estancament i per una reactivació del sector de la construcció, ambdós estimulant la demanda.
El Baix Penedès perd quatre posicions
Se situa a la posició 22a tot i que cal assenyalar que la puntuació obtinguda en l’Índex és superior a la de 2017, fet que indica que en termes absoluts hi ha una millora en les dimensions analitzades, però que en termes comparatius el comportament d’altres comarques ha estat millor. De fet, és de les comarques amb un avenç més discret i les comarques de l’Alt Empordà, l’Urgell, el Pla d’Urgell, l’Anoia i la Selva guanyen posicions respecte al Baix Penedès que en perd quatre. Entre els retrocessos que pateix, el més important es dóna en el capítol de la qualificació dels RRHH i els serveis educatius i d’FP, on cau 7 posicions. Cal assenyalar la millora de tres posicions del factor de producció relacionat amb la provisió de serveis que donen suport a l’activitat productiva, on els serveis empresarials avançats milloren significativament. L’altre àmbit de millora se situa en l’esperit emprenedor i el dinamisme empresarial.
El Garraf puja una posició col·locant-se al 9è lloc del rànquing
Enguany, el Garraf torna a la 9a posició del rànquing, consolidant el seu paper en el grup de comarques més competitives de Catalunya. Després de registrar un increment de 4,3 punts en l’Índex durant el 2018, el Garraf ha assolit els 45,4 punts sobre 100, 9,9 punts més que l’any 2009. Aquest fet situa a la comarca com la 8a amb major creixement de la competitivitat en el període 2009-2018. Les millores més significatives s’han situat en dos dels factors relacionats amb les condicions de la demanda: l’esperit emprenedor i dinamisme empresarial i en la innovació i desenvolupament tecnològic.
L’Índex FEGP de Competitivitat Comarcal rep el suport de la Diputació de Barcelona, a través de l’Agència de Desenvolupament Node Garraf, així com el patrocini de CaixaBank i la col·laboració de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
Per a detalls més focalitzats en una comarca en concret, no dubteu a posar-vos en contacte amb la responsable de Comunicació de la FEGP, Eva Gallego, al 938 106 700.
Podeu consultar el detall de l’anàlisi a l’enllaç www.fegp.cat/indicadors_pdf/index19.pdf
Al voltant de l’Índex FEGP de Competitivitat de les Comarques Catalanes
Des del 2005, any en què es va elaborar per primer cop l’Índex de Competitivitat Territorial, s’ha consolidat com un dels principals instruments d’anàlisi dels determinants de la competitivitat de les comarques catalanes, donant llum sobre les seves interrelacions i millorant la comprensió de les fortaleses i febleses de les economies comarcals, de forma que els agents territorials puguin encarar amb major rigor els principals reptes i oportunitats als què han de fer front en el futur.
