• El prestigiós diari econòmic Via Empresa entrevista la presidenta de la Federació Empresarial del Gran Penedès
• La Presidenta de la FEGP destaca la importància de tenir un pla territorial propi
Neus Lloveras és una empresària i política catalana, exalcaldessa de Vilanova i la Geltrú (2011-2019) i exdiputada al Parlament de Catalunya (2015-2017). En l’àmbit empresarial, ha estat directora financera d’AKO durant 26 anys, càrrec que va abandonar en fer el salt a la política i que va evolucionar cap al de consellera delegada i responsable de relacions externes, l’any 2019, en tornar al món de l’empresa. Aquell mateix any va ser elegida presidenta de la FEGP, la Federació Empresarial del Gran Penedès, l’associació empresarial que té com a objectiu fomentar l’activitat econòmica i el desenvolupament del teixit empresarial del Penedès i el Garraf. La FEGP forma part, també, del nou Consell Territorial de la Pime, de Foment.
Lloveras ens rep, justament, a les oficines d’AKO, a Sant Pere de Ribes, una multinacional amb seu al Garraf, especialitzada en solucions innovadores de refrigeració, present a més de 70 països, que està a poc d’inaugurar Fred-Hub, el clúster ubicat al Garraf des d’on vol digitalitzar la indústria del fred i reduir el malbaratament alimentari.
Tenim a tocar la Nit de l’Empresa de la FEGP. Quines novetats hi haurà aquest any?
Fa quatre anys que vam decidir fer un canvi en la manera de ser de l’entitat i això es reflecteix en la Nit de l’Empresa. Intentem que sigui un espai on s’impulsi la interacció entre les empreses. És un espai de networking entre les comarques de l’Alt i el Baix Penedès i el Garraf, i això és important, a més que la gent s’ho passi bé. Per això sempre intentem que sigui divertit, i de molta qualitat. Aquest any comptarem amb el reconegut actor Josep Ferré.
La Nit de l’Empresa tota ella en si és una fotografia de la vostra economia: des de la ubicació que escolliu, fins al menjar, el vi, els reconeixements a les empreses amb grans trajectòries, els premiats…
Així és. Sempre ho fem a casa de socis, amb matèries primeres dels socis, vins del Penedès… Tant l’espai com el contingut. Fins i tot els actors que hi participen.
I ens agrada introduir una part reivindicativa: aprofitem que hi ha moltes institucions presents per explicar-los de primera mà allò que les empreses ens fan arribar dia a dia.
Què reivindicareu aquest any?
Hi ha una reivindicació que la tornarem a fer, un any més, que és la simplificació administrativa. En lloc d’anar cap endavant, sembla que anem cap endarrere.
D’alguna manera també ens volem sumar a la lluita dels pagesos. Són els que han sortit al carrer i els que estan lluitant, malgrat ser els que més els hi costa: per sortir al carrer han de deixar de treballar la terra. Deixar el lloc de treball els hi costa moltíssim, i ho estan fent. Estan liderant una lluita a la qual ens podem sumar altres sectors, com el turisme o la indústria, perquè és massa complicat respondre davant de les administracions.
Recentment, des de la FEGP també heu criticat el pla territorial per ser barcelonocèntric, o per considerar que el Gran Penedès “és un complement de l’àrea metropolitana”.
Sí, i també ho reivindicarem a la nit, perquè ens preocupa molt. S’està elaborant el Pla Territorial del Penedès i el que es decideixi, condicionarà les possibilitats de creixement econòmic dels pròxims anys del Penedès, és a dir, de l’Alt i Baix Penedès, del Garraf i d’una part de l’Anoia. Els plans urbanístics i la capacitat d’actuació dels Ajuntaments dels pròxims anys vindran condicionats per aquest pla.
Hem presentat una sèrie de suggeriments per aquest avantprojecte perquè no volem ser la bateria ni el dormitori de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Sembla que, com a Barcelona falten dormitoris o no saben posar plaques solars, s’hi han de col·locar al Gran Penedès, que està al costat. I no estem d’acord. El futur del Penedès no es pot decidir des d’un despatx de Barcelona. Volem tenir un pla territorial propi, que pensi en les possibilitats d’aquí i en la gent d’aquí.
La vegueria del Penedès té prou diversitat per ser un lloc fantàstic on la gent pugui viure, amb una qualitat de vida bona, i on es puguin desenvolupar activitats econòmiques absolutament sostenibles i diverses. Tampoc estem d’acord que al Penedès hi hagi d’haver només vinyes. Hi han de ser, i s’han de protegir, però parlem de quatre comarques amb molta diversitat d’activitats econòmiques.
El procés d’aquest avantprojecte, però, ha sigut participatiu.
Sí, però ens fa l’efecte que no s’han tingut en compte les aportacions. De fet, en aquests moments, s’han tornat a demanar participació, però per presentar les propostes només donen 500 caràcters d’extensió.
És poc més de dues piulades a X (Twitter).
Molt no pots expressar. Ens preocupa que sigui un pur tràmit.
Deies que el sector del moment és la indústria…
Històricament, Catalunya era un país amb molta indústria, però amb els anys hem anat perdent força industrial. Per això, i perquè la indústria dona llocs de treball de qualitat i aporta un mix econòmic interessant, els darrers governs de la Generalitat s’han fixat augmentat el percentatge d’activitat industrial. I ho celebrem, perquè està funcionant. L’últim Pacte Nacional per la Indústria, està funcionant bé.
I per a nosaltres és important. El Penedès és una de les comarques de Catalunya amb més indústria, té un 40% d’indústria; i el Garraf també té molta indústria, malgrat que en va perdre força, però ara l’està recuperant.
En termes d’ocupació al Gran Penedès està presentant xifres d’ocupació altíssimes, fins i tot, històriques.
Les tres comarques estem millor que abans de la crisi del 2008 quant a ocupació. I és molt destacable el Baix Penedès, que és una de les comarques amb més atur, però està molt millor, també ha remuntat al 2008. Ara bé, no és convenient autoenganyar-se: reflecteix que l’economia va bé, però també hem de tenir en compte que hi ha hagut una reforma laboral, que ha provocat canvis en l’ocupació.
El sector del turisme i la restauració, molt present al Gran Penedès, pateix especialment majors percentatges d’atur: què està aturant la contractació?
La gent de la restauració està desesperada per trobar treballadors. I una de les reivindicacions que fem des de la FEGP és que s’han de millorar les comunicacions internes entre les tres comarques. Avui dia són tan dolentes que provoquen que, malgrat que al Baix Penedès hi hagi atur i gent demanant feina, aquestes persones no poden treballar al Garraf, on hi ha més ofertes de feina, perquè no tenen com arribar. Només amb cotxe privat.
I aquesta mala comunicació perjudica les empreses i treballadors, per caçar oferta i demanda, però també els estudiants. No cal que l’oferta formativa sigui idèntica a les tres comarques, cadascuna es pot especialitzar. Però per als estudiants de l’Alt Penedès que volen estudiar a la UPC, avui dia els hi és més fàcil anar a Barcelona a estudiar que no pas aquí. Et diré més, en l’àmbit sanitari també passa el mateix: la gent es troba amb molts problemes per anar a l’hospital si no té cotxe propi.
I això s’ha de millorar; el creixement del territori passa per una sèrie d’evolucions i d’inversions, especialment en infraestructures de mobilitat. No és sostenible que la gent visqui en un territori i hagi de fer cada dia un grapat de quilòmetres per anar a una altra banda. No és bo per al medi ambient ni per a la persona.
Parlant d’infraestructures… també teniu un dels peatges més cars de Catalunya.
Sí. A la resta de Catalunya s’han tret els peatges, però nosaltres, com el Túnel de Vallvidrera o el del Cadí, no hem tingut aquesta sort. Però l’haurien de treure: em consta que les empreses tenen dificultats per contractar també a gent de Barcelona, perquè l’han de pagar un sobresou a causa del peatge. A més, tenim l’AP-7 absolutament col·lapsada, i traient el peatge de la C-32 es redistribuiria el trànsit de manera natural.
I acabem amb mirada positiva: quin cas d’èxit made in el Gran Penedès voldries destacar?
És molt destacable el que ha fet l’empresa Mstech a Vilanova i la Geltrú (Garraf). S’ha instal·lat a les naus industrials que va deixar la companyia Mahle, que va tenir un impacte molt negatiu al Garraf, i les ha reindustrialitzat. A més, aquesta empresa fabrica màquines per a fer semiconductors, un sector molt interessant i estratègic per a Catalunya.
