Històries de robots

Bloc Opinió

L’estiu, la calor i les vacances són pretext acceptable per al relaxament i ho aprofitaré per explicar-vos una història de robots com les d’abans, quan cada cosa tenia el seu lloc, les coses no es barrejaven i l’imaginari estava confinat dins un llibre o una pantalla de cine o televisió.

Els russos han fet un robot que sap disparar armes, i no us penseu que és un robot com els de la Seat que en comptes de pintar tira trets, no. És un robot antropomòrfic, amb braços, mans i dits, que sap agafar i disparar pistoles convencionals i sembla que n’aprèn de pressa i té bona punteria. Si entren al Youtube i busquen “Russian robot shoots guns” ho podran veure. Els russos són “tremendos”.

Del que us volia parlar, però, és d’una altra mena de màquines molt més tranquil·les que ningú qualificaria de perilloses perquè les màquines de vending que despatxen refrescos i cacauets a les estacions no són robots perillosos, oi?, o potser sí?

Algunes d’aquestes màquines ja només cobren amb targeta i ingressen els imports cobrats en comptes bancaris propis. Sí, sí, aquestes màquines tenen comptes bancaris i diners que utilitzen per pagar els proveïdors que contracten quan detecten que estan buides. Són les mateixes màquines les que directament fan les comandes d’ampolles d’aigua i bosses de cacauets. Els operaris reben uns codis que els permeten obrir i recarregar-les. Després de la recàrrega, les màquines reben la factura electrònica corresponent i, a través de la banca electrònica, realitzen immediatament la transferència de l’import pactat.

Aquestes màquines de refrescos i cacauets són realment autònomes i de la mateixa manera que contracten la reposició de producte, també contracten servei de manteniment i resolució d’incidències quan alguna cosa va malament. Les màquines paguen, paguen bé i al comptat!

Trimestralment les màquines es connecten amb els ordinadors d’Hisenda identificant-se amb el seu NIF, el mateix amb què han obert el compte bancari, i formalitzen la declaració de l’IVA. També tenen contractes pel subministrament d’energia elèctrica i accés a internet i paguen pel lloguer de l’espai o l’impost municipal d’ocupació de la via pública. Quan les obligacions fiscals són complicades contracten un gestor.

Arribats a aquest punt potser us preguntareu com s’ho fa el propietari per recuperar els beneficis, però jo no he dit en cap moment que aquestes màquines tinguin propietari. Són entitats físiques i jurídiques autònomes encaixades dins el teixit d’activitat econòmica. Fan la seva funció, donen feina a les empreses humanes del seu voltant i paguen els seus impostos. Tothom hi guanya. Com que estan comunicades entre elles, utilitzen els beneficis per ajudar les que estiguin passant dificultats i quan tenen prou excedents encarreguen la construcció i posada en marxa de noves màquines que poden ser de vending o d’altres menes.

Tot va bé excepte, potser, per la reacció contrària d’alguns piquets sindicals que ha obligat les màquines a començar a contractar seguretat privada.