La Federació Empresarial del Gran Penedès, presenta els seus estudis anuals sobre l’evolució econòmica de les comarques catalanes amb uns indicadors establerts en la trajectòria de 19 anys d’ Índex FEGP. Com és habitual, ho ha fet prèviament el dimecres 10 de juny a la capital catalana, a la seu de FOMENT, per accedir a tots els mitjans d’àmbit nacional. Posteriorment ho ha presentat per a les comarques Penedès – Garraf a la sala Crea&CO de Neàpolis.
Vilafranca del Penedès 11 de maig de 2023 .- L’edició 19a de l’Índex FEGP de Competitivitat i Sostenibilitat Comarcal es presenta en un moment d’optimisme per a la recuperació econòmica de les comarques després dels efectes de la pandèmia i la situació a Ucraïna. Es destaca la ràpida reacció dels governs per mantenir les empreses i l’ocupació, la qual cosa ha permès una recuperació ràpida de l’economia, sobretot en termes d’ocupació. Es valora la posada en marxa dels fons europeus Next Generation, que es basen en la transformació cap a economies més sostenibles, digitals i inclusives i es fa èmfasi en la importància de no oblidar a les comarques menys competitives en la distribució d’aquests fons per tal de garantir una recuperació econòmica justa i sostenible.
En l’edició actual de l’informe, s’ha elaborat una anàlisi comarcal per avaluar la vulnerabilitat i resistència de les economies en el període de major impacte de la pandèmia, des de febrer de 2020 fins a febrer de 2023. L’objectiu és aprofundir en la recuperació i transformació de les economies comarcals, tot i que encara hi ha limitacions en les dades i indicadors per descriure plenament l’impacte de la pandèmia en la competitivitat. Aquest informe se centra a captar les desigualtats en la recuperació econòmica dels diferents sectors productius i de les comarques, destacant especialment l’anàlisi de la diferència entre les comarques rurals i urbanes.
Finalment, s’introdueixen també resultats obtinguts per les tres comarques del Penedès, analitzant les seves dinàmiques a llarg termini i els canvis experimentats durant el 2022. Es presenten els pilars de la seva competitivitat i sostenibilitat, així com les principals debilitats que cada comarca presenta per competir en una economia global basada en el coneixement i la tecnologia. El capítol de cada comarca conclou amb unes orientacions estratègiques per contribuir al procés de presa de decisions. En resum, l’informe ofereix una visió completa de la situació econòmica i les oportunitats per a la transformació cap a economies més sostenibles i inclusives de les comarques, i propostes per garantir una recuperació econòmica justa i sostenible.
L’informe d’enguany revela una ràpida recuperació de l’ocupació a les comarques de Catalunya, però destaca desigualtats en la competitivitat i recuperació econòmica
L’Índex FEGP de competitivitat i sostenibilitat comarcal posa de manifest una ràpida recuperació de l’ocupació a les comarques de Catalunya després dels efectes de la pandèmia i la situació a Ucraïna. S’ha observat una tendència positiva en l’afiliació laboral, aconseguint nivells previs a la crisi sanitària. No obstant això, s’han identificat desigualtats en la competitivitat i la recuperació econòmica entre les comarques.
Les comarques més competitives han experimentat una recuperació més notable, destacant casos com Osona, Gironès, Tarragonès, Baix Llobregat i Pla de l’Estany. És important assenyalar que les comarques menys orientades al model de creixement basat en coneixement i tecnologia i amb una orientació més local o regional han experimentat una recuperació més limitada. A més, algunes comarques, com la Ribera d’Ebre, Terra Alta, Noguera i Garrigues, han registrat una contracció de l’ocupació, reflectint els reptes i les dificultats específiques que enfronten.
En conclusió, tot i la recuperació general de l’ocupació a les comarques de Catalunya, s’han identificat desigualtats en la competitivitat i la dinàmica de recuperació econòmica. És fonamental continuar impulsant mesures i inversions que promoguin una recuperació justa, sostenible i inclusiva per a totes les comarques, especialment aquelles que presenten majors desafiaments per adaptar-se al nou context postpandèmic.
Transformació econòmica a Catalunya: De la pandèmia a un model sostenible i digital
Durant el període de creixement econòmic abans de la pandèmia de la COVID-19, es van identificar quatre pilars fonamentals en el model de creixement: el desenvolupament dels serveis de producció vinculats amb la millora competitiva, la innovació i la digitalització; el turisme; les activitats relacionades amb l’estat del benestar; i l’activitat immobiliària i la construcció. Aquest creixement es va centrar principalment en les comarques urbanes, amb una contribució significativa del sector industrial manufacturer a l’àmbit rural.
Des de la pandèmia, l’ocupació a Catalunya ha experimentat canvis significatius. Hi ha hagut un augment important en les activitats de l’administració pública i la sanitat i serveis socials, impulsat per l’augment de la inversió pública i els fons Next Generation de la UE. Les activitats d’informació i comunicacions, així com les activitats professionals, científiques i tècniques, també han contribuït positivament a l’ocupació. En canvi, l’hostaleria ha registrat una caiguda destacada que no s’ha recuperat fins ben entrat el 2023, mentre que les activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment han mostrat una recuperació positiva a partir del 2022.
En general, s’observa un canvi en la distribució sectorial de l’ocupació a Catalunya, amb un creixement significatiu en les activitats relacionades amb la salut, l’administració pública, la innovació i la digitalització, així com de les activitats energètiques i mediambientals per fomentar un model de desenvolupament més sostenible.
Desigualtat territorial en la recuperació econòmica: Les zones urbanes lideren la transformació tecnològica i ecològica mentre les zones rurals es terciaritzen
Posant el focus en si s’ha produït una recuperació desigual entre l’àmbit rural i l’urbà, es constata que l’àmbit intermedi ha experimentat un major creixement, seguit de l’àmbit urbà i, finalment, l’àmbit rural. Les dades d’afiliació a diferents sectors entre 2019 i 2023 mostren que les comarques urbanes estan experimentant una transformació en la seva estructura productiva. S’estan donant creixements significatius en les activitats relacionades amb la tecnologia i la innovació, la informació i les comunicacions, les activitats professionals i tècniques, i les activitats sanitàries i de serveis socials. Això indica una tendència cap a una economia més basada en la tecnologia i la innovació, amb una major demanda de serveis relacionats amb les noves tecnologies i la salut. També s’observa un augment en les activitats relacionades amb la gestió de residus i la reducció de l’impacte ambiental, indicant una important transició ecològica en les comarques urbanes.
D’altra banda, les comarques rurals també estan experimentant una transformació significativa del seu teixit productiu. Les activitats administratives i auxiliars, les activitats de les llars, les activitats immobiliàries, les activitats artístiques i d’entreteniment, l’administració pública, les activitats sanitàries i serveis socials, el transport i emmagatzematge, i les activitats professionals i tècniques són les que experimenten un major creixement. No obstant això, l’agricultura, la ramaderia, la pesca i l’energia elèctrica i el gas han mostrat una disminució relativa, indicant una transició cap a una economia més diversificada i orientada als serveis en les comarques rurals.
La recuperació econòmica ha evidenciat canvis rellevants en el paper del turisme i l’activitat immobiliària durant i després de la pandèmia. Tot i que les activitats relacionades amb la transició ecològica i la digitalització han guanyat protagonisme en la creació d’ocupació, existeix una desigualtat territorial clara en aquest nou model, beneficiant principalment les zones urbanes. El sector industrial rural manté un alt dinamisme, mentre que el turisme creix més intensament en les zones urbanes i intermèdies que en les rurals.
En resum, les comarques urbanes de Catalunya estan experimentant una transformació cap a sectors més tecnològics i intensius en coneixement, així com una transició ecològica important. Les comarques rurals també estan experimentant canvis en el seu teixit productiu, amb una diversificació cap a sectors de serveis i una menor dependència del sector primari.
Barcelonès manté la seva supremacia competint amb Vallès Occidental, Baix Llobregat i Gironès en el rànquing de la competitivitat comarcal
El Barcelonès continua sent la comarca més competitiva de Catalunya, destacant per la seva economia interna, accés als mercats i demanda interna exigent. No obstant això, presenta debilitats en sostenibilitat i disponibilitat de sòl. El Vallès Occidental aposta per la competitivitat empresarial, però ha de millorar la seva sostenibilitat i accessibilitat als mercats globals. El Baix Llobregat consolida la seva competitivitat gràcies a la millora dels nivells de qualificació de la seva població i la seva oferta de mà d’obra. El Gironès destaca pel seu ecosistema empresarial robust, innovador i sostenible, malgrat la limitació de sòl disponible. El Vallès Oriental destaca pel seu potencial de competitivitat gràcies a la seva ubicació estratègica i una cultura d’innovació, i una població cada vegada més qualificada. El Segrià destaca en sostenibilitat i infraestructures, però ha de millorar en innovació i accés als mercats per mantenir la seva competitivitat. El Maresme millora la seva competitivitat gràcies a la millora de la qualificació de la seva població, que es consolida com a element clau, malgrat les debilitats en sostenibilitat mediambiental, la disponibilitat de sòl i innovació. L’aposta per la sostenibilitat d’Osona és un avantatge competitiu, però els recursos humans i l’emprenedoria continuen sent un repte.
Estabilitat en el rànquing de competitivitat de les comarques catalanes, però amb canvis significatius. Millora generalitzada el 2022.
L’índex de competitivitat FEGP de les 42 comarques catalanes ha mostrat una certa estabilitat en els primers llocs, amb el Barcelonès i el Vallès Occidental mantenint el primer i segon lloc respectivament. Algunes comarques, com el Baix Llobregat i el Gironès, han experimentat canvis significatius en el seu rànquing, mentre que altres com el Vallès Oriental, Osona i el Baix Camp han perdut posicions. Malgrat les transformacions disruptives de la pandèmia, la competitivitat continua sent determinada pels mateixos factors que ja es coneixien, com el mercat, les infraestructures, la tecnologia i la població activa amb nivells de qualificació elevats. El 2022 ha estat un any de millora general en l’índex FEGP de competitivitat comarcal, amb totes les comarques, excepte l’Aran, experimentant una millora en el seu valor respecte a l’any anterior. Això pot ser atribuït a les polítiques públiques implementades per fomentar la competitivitat, així com a les tendències macroeconòmiques positives a escala nacional i internacional. Algunes comarques, com el Baix Ebre, Baix Penedès, Selva i Baix Empordà, han tingut un augment notable en l’índex de competitivitat durant el 2022.
L’eficiència en l’ús dels factors de producció i el model de desenvolupament, claus per a la competitivitat de les comarques catalanes
Les comarques catalanes presenten diferents nivells de competitivitat i riquesa, els quals estan relacionats amb la seva capacitat per gestionar eficientment els factors de producció i implementar un model de desenvolupament sostenible. L’índex FEGP de competitivitat revela que les comarques amb millors condicions tendeixen a obtenir nivells més alts de renda. Les estratègies de desenvolupament varien, amb algunes comarques destacant per la seva eficiència en l’ús dels factors de producció i la seva orientació cap a sectors intensius en coneixement i tecnologia per als mercats globals. Altres comarques, malgrat tenir externalitats importants, poden registrar nivells de producció inferiors a causa de factors com la distribució de la població ocupada en altres comarques properes. Al mateix temps, les comarques més petites i rurals han aconseguit uns nivells de producció elevats mitjançant models de desenvolupament endogen adaptats a les seves característiques. Així, la competitivitat i la riquesa de les comarques catalanes depenen no només de l’eficiència en l’ús dels factors de producció, sinó també de la capacitat de cada comarca per establir un model de desenvolupament adequat a les seves necessitats i potencialitats.
L’Alt Penedès es manté en la 14 posició durant el 2022. Així, la comarca ha mantingut una posició relativament constant en els últims anys, sense grans oscil·lacions en cap direcció significativa.
Els pilars de la competitivitat de l’Alt Penedès: sòl, infraestructures i serveis de transport, accés als mercats i innovació.
L’esperit emprenedor i la qualificació de la població, factors limitadors de la competitivitat a l’Alt Penedès.
Els elements en la que l’evolució 2022 incideixen més positivament en la competitivitat de la comarca se situen en els factors relacionats amb la qualificació dels recursos humans i l’emprenedoria, amb un increment notable de la població amb estudis professionalitzadors i estudis superiors i també de les societats constituïdes, que registren un màxim durant el 2022.
Per contra, es donen retrocessos importants en els factors de sostenibilitat, sobretot en els indicadors socials, amb un pitjor comportament en els aspectes relacionats amb la qualitat de l’ocupació: estabilitat i sinistralitat laboral.
L’Alt Penedès destaca per la seva competitivitat gràcies a factors com la disponibilitat de terrenys per a l’activitat econòmica i les infraestructures de transport. Aquests elements han atret inversions amb alts requeriments logístics i han contribuït a generar una demanda sofisticada de béns i serveis intensius en coneixement i tecnologia. No obstant això, la comarca s’enfronta a reptes que limiten la seva competitivitat, com ara la manca d’esperit emprenedor i la baixa qualificació de la població. És crucial impulsar l’emprenedoria, millorar els serveis educatius i professionalitzadors, així com fomentar els serveis empresarials avançats i la transformació digital per aconseguir un desenvolupament econòmic sostenible a llarg termini.
Pel que fa a la sostenibilitat, l’Alt Penedès presenta desafiaments tant en l’àmbit social com en l’àmbit mediambiental. Tot i oferir oportunitats laborals, hi ha desajustos en la qualificació de la població, la qual cosa contribueix a una incidència relativament alta de l’atur. En l’àmbit mediambiental, la comarca mostra un consum elevat de recursos i necessita millorar la gestió per limitar l’impacte ecològic de les activitats residencials i productives. És imprescindible desenvolupar activitats relacionades amb la transició ecològica, com el reciclatge, les energies renovables i l’economia circular, per assegurar la sostenibilitat del model de desenvolupament a mitjà i llarg termini.
El Baix Penedès amb la 16a posició obté el seu millor registre i recupera les posicions perdudes el 2021.
Les fortaleses del Baix Penedès resideixen en el seu mercat intern en constant creixement, la presència d’IDIADA, la diversificació econòmica i la seva ubicació estratègica.
Les bases del creixement econòmic de la comarca estan molt influenciades per les dinàmiques poblacionals i l’activitat constructora.
El balanç al Baix Penedès pel que fa al conjunt de dimensions de competitivitat analitzades és una lleugera millora respecte a l’any anterior. L’avenç més significatiu se situa en la gran millora en l’esperit emprenedor i dinamisme empresarial, que posiciona a la comarca al capdavant en la creació d’ocupació. L’altra gran millora se situa en la infraestructura de transport i comunicacions, per l’important desplegament registrat de la fibra òptica i del 5G durant el 2022. Cal destacar també l’important dinamisme demogràfic i el retorn de l’activitat constructora residencial.
El Baix Penedès manté les seves fortaleses competitives en base a factors com l’existència d’un mercat intern en creixement, la presència d’IDIADA com a motor de recerca i innovació, la diversificació de l’economia i la seva ubicació estratègica en relació amb les principals infraestructures de transport. No obstant això, encara s’afronten desafiaments crucials, com la falta d’infraestructures i capacitats formatives per atraure empreses i impulsar la innovació, així com els problemes relacionats amb l’atur i la sostenibilitat ambiental. És necessari desenvolupar estratègies de desenvolupament local que millorin les infraestructures, promoguin la formació i fomentin l’ecosistema innovador. A més, cal prendre mesures per reduir l’atur i millorar la gestió dels recursos naturals per garantir un desenvolupament econòmic sostenible i atractiu per a empreses i professionals qualificats. En definitiva, el Baix Penedès té potencial per mantenir-se competitiu gràcies als seus avantatges, però és crucial abordar els reptes pendents per aconseguir un desenvolupament econòmic més fort i sostenible.
El Garraf manté la 7a posició en el rànquing de competitivitat comarcal guanyada el 2021, el seu millor registre des que es va iniciar la sèrie el 2003.
Accessibilitat als mercats, esperit emprenedor i dinamisme empresarial són els pilars de la competitivitat de la comarca del Garraf.
Els factors que limiten la competitivitat de la comarca són la disponibilitat de sòl per a l’activitat econòmica i la poca exigència en innovació de la demanda de béns i serveis.
Tot i que la comarca manté la 7a posició, el balanç global de l’evolució dels factors de competitivitat el 2022 és lleugerament negatiu. La millora se situa principalment en la qualificació dels recursos humans i els recursos per a l’educació i la formació professional, la disponibilitat de sòl per a l’activitat econòmica i el volum i l’activitat del mercat. Els retrocessos han estat en les infraestructures de transport i comunicacions, en els serveis que donen suport a la millora competitiva del teixit productiu i en la sostenibilitat ambiental.
El Garraf té diversos factors que contribueixen a la seva competitivitat. Destaca l’accessibilitat als mercats, tant internament com a través d’importants eixos viaris i infraestructures de transport. A més, la comarca té un mercat intern dinàmic, alimentat per l’atracció de població i l’activitat constructora residencial. Altres avantatges són l’esperit emprenedor i la qualificació dels recursos humans, amb una elevada proporció de població amb estudis superiors. No obstant això, la disponibilitat de sòl per a l’activitat econòmica és limitada i el teixit productiu té una exigència reduïda en innovació i tecnologia, la qual cosa pot afectar la seva competitivitat.
D’altra banda, el Garraf presenta alguns desafiaments. L’elevat preu del sòl i les limitacions de desenvolupament territorial són factors que limiten l’atracció de noves localitzacions empresarials. A més, la comarca té una baixa diversificació de l’economia i una demanda poc exigent en innovació i coneixement, la qual cosa dificulta l’emergència d’oportunitats laborals qualificades. També cal millorar la gestió dels recursos naturals i abordar els desequilibris en la qualificació i l’ocupació. En resum, el Garraf necessita impulsar mesures per fomentar l’activitat econòmica, millorar l’accés al treball, promoure la diversificació econòmica i augmentar la demanda de coneixement i tecnologia per garantir la seva competitivitat i sostenibilitat a llarg termini.
L’edició d’aquest Índex, elaborat per l’empresa Activa Prospect, s’ha pogut realitzar gràcies al suport incondicional de Caixabank, i el suport dels Ajuntaments de Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès, la Diputació de Barcelona i Node Garraf.
