Il·lm. Sr. Francisco Romero, alcalde de Vilafranca del Penedès, la Sra. Anna Ribera regidora de Promoció Econòmica de Vilanova i la Geltrú, el Sr. Marc Mellado, director general de Node Garraf, el Sr. Fran Leralta, director del Centre d’Empreses de Caixabank i la Sra. Neus Lloveras presidenta de la FEGP acompanyada del consultor responsable de l’Índex, el Sr. David Moreno, van aportar el seu punt de vista sobre les diferents qüestions que aborda el document.
Vilafranca del Penedès, 19 de juny de 2024 .- La vintena edició de l’Índex FEGP de Competitivitat Comarcal i de Sostenibilitat, celebrada al teatre del Casal Societat “La Principal” de Vilafranca del Penedès, va oferir un canvi de format on els representants de les entitats que col·laboren en la seva realització, van participar explicant a l’auditori les mesures que apliquen des dels seus àmbits en la millora competitiva de les comarques, unes gestions que situen les comarques del Penedès – Garraf entre les primeres 15 de tot l’àmbit català.
La taula va posar de manifest quins són els reptes compartits per les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf.
La presidenta de la FEGP, la Sra. Neus Lloveras va destacar l’afectació que té la mobilitat en la competitivitat del nostre territori. Per aquest motiu, va posar l’accent en la negociació del Pla Parcial Territorial del Penedès i al fet que aquest document pugui millorar la disponibilitat de sòl industrial. “Hem d’aconseguir que els ciutadans puguin residir, treballar i consumir, i això està directament vinculat a la disponibilitat de sòl”, va expressar Lloveras. També va destacar la importància de millorar la formació, ja que una de les dificultats de les empreses de les comarques penedesenques és trobar treballadors qualificats.
L’alcalde de Vilafranca del Penedès, Il·lm. Sr. Francisco Romero, va centrar la seva intervenció a destacar la importància de la planificació estratègica per desenvolupar l’economia i també va expressar la necessitat de millorar la mobilitat entre les tres comarques i apostar per una formació més centrada en l’àmbit tecnològic.
La regidora de Promoció Econòmica de Vilanova i la Geltrú, la Sra. Anna Ribera, va voler posar en valor algunes de les iniciatives que s’han engegat des de la capital del Garraf per impulsar l’economia com, per exemple, l’aposta per l’economia blava a través de Neàpolis o la creació d’una anella al voltant de la indústria ferroviària amb el Museu del Ferrocarril i els nous graus especialitzats que ofereix la UPC. Així mateix, va insistir a corregir els problemes de mobilitat intercomarcal i va lamentar que el peatge de la C-32 sigui un llast per la competitivitat de la comarca.
El director del Centre d’Empreses de Caixabank, Sr. Fran Leralta, va participar també de la taula rodona en el marc de la presentació de l’Índex FEGP 2024 fent esment als diferents projectes d’ajuda a petites companyies del sector tecnològic que possibiliten el contacte entre empreses i inversors. Fran Leralta va refermar la seva aposta per intentar desenvolupar més sòl industrial i logístic.
En el mateix sentit es va expressar el consultor David Moreno, esmentant els problemes de mobilitat com un dels punts febles de la competitivitat de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf. Com a reptes, Moreno aposta per seguir treballant en innovació, crear hubs tecnològics, avançar en la planificació del sòl industrial i atraure inversions que generin alta ocupació.
En el pas previ a la taula rodona especial pel vintè aniversari de la publicació de l’Índex, David Moreno va anticipar un resum dels punts més destacats de l’informe relatius a les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf.
L’Alt Penedès demostra resiliència malgrat una lleugera caiguda en el rànquing de competitivitat, destacant avenços en formació i serveis empresarials, però amb desafiaments en sostenibilitat i innovació
L’Alt Penedès manté una base competitiva sòlida gràcies a la seva capacitat per oferir espais per al desenvolupament industrial i comercial, així com una xarxa de transport eficient que facilita l’expansió empresarial i l’atracció d’inversions.
Encara que s’han observat algunes millores, la qualificació dels recursos humans a l’Alt Penedès continua sent un repte important.
L’Índex FEGP 2024 ha situat a l’Alt Penedès en una posició per sota en la classificació de competitivitat comarcal, passant enguany a la 15a posició. Tot i mantenir una base sòlida gràcies a les seves infraestructures i disponibilitat de sòl, la comarca enfronta diversos desafiaments que cal abordar per assegurar un desenvolupament sostenible i competitiu a llarg termini.
L’Alt Penedès continua destacant per la seva capacitat d’oferir espais per al desenvolupament industrial i comercial, així com per la seva xarxa de transport eficient. Aquestes fortaleses han facilitat l’expansió empresarial i l’atracció d’inversions, mantenint la comarca en una posició competitiva destacada.
Malgrat alguns avenços en escolarització i qualificació professional, la comarca encara presenta importants limitacions en aquest àmbit. Els nivells de qualificació relativament baixos afecten la capacitat de l’Alt Penedès per competir en sectors d’alt valor afegit. És essencial implementar programes educatius i de formació professional que responguin a les necessitats del mercat laboral actual.
La pèrdua de competitivitat en llocs de treball relacionats amb R+D+i i en activitats intensives en coneixement i tecnologia registrada limita el potencial d’innovació i creixement econòmic de la comarca. Aquesta disminució reflecteix la necessitat d’un major suport a projectes d’R+D+i i la creació de clústers tecnològics per fomentar un entorn innovador.
L’esperit emprenedor i el dinamisme empresarial necessiten un impuls significatiu. Tot i mostrar algunes millores, aquestes àrees continuen presentant un marge de creixement important. Desenvolupar programes de suport a l’emprenedoria, oferint assessorament i finançament per a la creació de noves empreses, és crucial per dinamitzar l’economia local.
Per revertir aquesta tendència i millorar la competitivitat de la comarca, es proposen diverses estratègies clau. Millorar la qualificació dels recursos humans a través de programes educatius i de formació professional és fonamental per assegurar una força laboral altament qualificada. Fomentar la innovació i el desenvolupament tecnològic, amb suport a projectes d’R+D+i i la creació de clústers tecnològics, també és crucial. A més, potenciar l’esperit emprenedor amb programes de suport a l’emprenedoria i l’assessorament per a noves empreses pot dinamitzar l’economia local.
En resum, mentre l’Alt Penedès manté una base sòlida gràcies a les seves infraestructures i disponibilitat de sòl, és essencial abordar les seves limitacions en formació, innovació i emprenedoria per garantir un desenvolupament sostenible i competitiu a llarg termini. Les estratègies per millorar la qualificació dels recursos humans, fomentar la innovació tecnològica i potenciar l’esperit emprenedor són claus per revertir la tendència negativa i assegurar la prosperitat de la comarca.
El Baix Penedès assoleix la seva millor posició en competitivitat el 2023
Malgrat el dinamisme econòmic, el Baix Penedès necessita millorar en innovació i sostenibilitat.
El desenvolupament sostenible de la comarca requereix equilibrar el creixement demogràfic amb la funció productiva.
Des de l’inici de la recuperació econòmica el 2013, el Baix Penedès ha millorat constantment la seva posició en el rànquing de competitivitat, passant de les posicions 21-24 a la 14a el 2024, la millor en l’última dècada. Un factor que ha contribuït a aquesta millora d’enguany és l’assignació de moltes afiliacions a l’epígraf d’Educació per part de la Tresoreria General de la Seguretat Social, degut a que el Departament d’Ensenyament té els serveis territorials al Vendrell. Això ha impactat positivament els indicadors de creació d’ocupació i serveis intensius en coneixement i ha influït en els resultats de 2023, reflectint una millora aparent. Així, és important considerar que podria sobreestimar certs aspectes de la competitivitat de la comarca.
En termes generals, el Baix Penedès ha registrat més avenços que retrocessos durant el 2023. Entre els aspectes positius, la comarca ha vist un augment significatiu en l’esperit emprenedor i dinamisme empresarial, així com millores en les infraestructures de transport i connectivitat digital, afavorint l’expansió econòmica i l’atracció d’inversions. També s’ha observat una millora en la seguretat laboral, amb més contractes fixos, i una major valorització dels residus industrials, reflectint una gestió més eficient dels recursos.
No obstant això, la comarca encara afronta desafiaments importants. La qualificació de la mà d’obra i la innovació tecnològica continuen sent àrees de debilitat, limitant la capacitat del Baix Penedès per competir en sectors d’alt valor afegit. A més, els esforços en sostenibilitat mediambiental han estat desiguals, amb problemes persistents en la gestió dels residus municipals i en l’eficiència de la recollida selectiva.
El Baix Penedès es beneficia d’un mercat intern en creixement constant, impulsat per dinàmiques demogràfiques i la presència d’IDIADA, un centre de recerca en la indústria automobilística. Aquests factors, juntament amb la diversificació econòmica i la ubicació estratègica, proporcionen una base sòlida per al creixement econòmic local. El creixement demogràfic també estimula l’activitat constructora, augmentant la demanda de nous habitatges i infraestructures, fet que dinamitza el sector immobiliari i de la construcció.
Tot i aquestes fortaleses, el Baix Penedès encara afronta reptes significatius, com la manca de serveis empresarials avançats i la insuficient qualificació dels recursos humans, factors que limiten la seva competitivitat. El desplegament de la fibra òptica i la tecnologia 5G ha millorat la connectivitat digital, obrint noves oportunitats per a la diversificació econòmica i l’atracció d’inversions. Les estratègies centrades en l’atracció d’inversions externes són essencials per equilibrar la funció residencial i productiva, especialment en un context de creixement demogràfic. A més, el model residencial de baixa densitat presenta desafiaments com un major consum de recursos i dificultats en la prestació de serveis essencials, que cal abordar per garantir la sostenibilitat i la qualitat de vida dels residents.
El Garraf experimenta una caiguda en competitivitat el 2023
Retrocessos en educació i disponibilitat de sòl subratllen la necessitat de millores per mantenir la competitivitat comarcal. La millora se situa principalment en l’esperit emprenedor i el dinamisme empresarial, fruit del bon comportament en la creació d’ocupació.
El Garraf ha experimentat una tendència negativa en competitivitat durant el 2023, baixant del 7è al 9è lloc en el rànquing de comarques catalanes, amb una disminució de l’índex de competitivitat de 45,9 a 44,3. Aquesta regressió reflecteix un deteriorament en alguns aspectes clau, malgrat les millores històriques observades des del 2009.
Durant el 2023, el Garraf ha experimentat més retrocessos que avenços en diversos factors clau per a la seva competitivitat. Entre els avenços, destaca la millora en la connectivitat mòbil gràcies a la millora en la cobertura de xarxes mòbils LTE (5G), que pot impulsar l’atracció de negocis i inversions. L’esperit emprenedor i el dinamisme empresarial també han mostrat una lleugera millora, afavorint la diversificació del teixit empresarial. A més, s’ha observat una millora en la seguretat laboral amb una reducció significativa dels accidents laborals, així com una gestió més eficient dels recursos hídrics en el sector industrial i de serveis.
No obstant això, el Garraf ha experimentat diversos retrocessos que limiten la seva competitivitat. La qualificació dels recursos humans i la formació professional han retrocedit, afectant la capacitat de la comarca per competir en sectors d’alt valor afegit. La disponibilitat de sòl per a l’activitat econòmica ha disminuït, i la recollida selectiva de residus municipals i la valorització dels residus industrials han empitjorat, indicant desafiaments en la gestió sostenible dels recursos naturals.
El Garraf es beneficia d’una excel·lent accessibilitat als mercats gràcies a la seva ubicació estratègica en els principals eixos de comunicació i la proximitat a infraestructures logístiques com ports i aeroports. Aquesta connectivitat facilita el transport de béns i serveis, atraient inversions. La comarca també compta amb una elevada densitat poblacional en municipis de mida mitjana, un mercat intern dinàmic, un fort esperit emprenedor i un elevat nivell de qualificació dels recursos humans, factors que contribueixen a la seva competitivitat. No obstant això, el Garraf afronta reptes significatius, com la disponibilitat limitada de sòl per a l’activitat econòmica i la manca de capacitat innovadora del seu teixit productiu. Aquests factors, juntament amb una baixa diversificació econòmica, dificulten l’adaptació als canvis del mercat global.
Per mantenir i potenciar la competitivitat del Garraf, és crucial implementar estratègies que abordin les seves debilitats. Cal millorar la disponibilitat de sòl per a l’activitat econòmica revisant els planejaments urbanístics i reduint els costos associats. Fomentar la innovació i la diversificació productiva és essencial per augmentar la resiliència econòmica, promovent llocs de treball en sectors d’alta tecnologia i intensius en coneixement. També és necessari millorar la sostenibilitat mediambiental i social, gestionant millor els residus, augmentant la recollida selectiva i equilibrant la funció productiva i residencial. Aquestes mesures contribuiran a un desenvolupament més sostenible i equilibrat, millorant la qualitat de vida dels residents i atraient noves inversions.
