L’excessiva generació de residus industrials i la insuficient producció d’energia sostenible són dues de les problemàtiques que hauran de resoldre el Garraf i l’Alt Penedès per afrontar el futur, segons va posar-se de manifest a les segones Jornades d’economia que van tenir lloc a Sant Pere de Ribes el 9 i 10 de novembre.
Les dues sessions van reunir reconeguts experts en medi ambient així com representants del sector públic i privat en l’àmbit de l’eficiència energètica. Entre altres qüestions, els ponents van fer un exhaustiu repàs de les conseqüències del canvi climàtic al nostre territori, destacant la necessitat d’actuar amb urgència per part de l’administració, el món empresarial i la ciutadania per reduir el consum d’energia i implantar formes de producció energètica més sostenibles.
Sota el lema Els reptes energètics al Garraf i l’Alt Penedès, la segona edició de les jornades ha posat de manifest algunes de les principals carències del territori. Les dades aportades pel consultor d’Actíva Prospect i coordinador de l’Índex FEGP de competitivitat comarcal, David Moreno, mostren que les dues comarques estan per sobre de la mitjana pel que fa a la generació de residus industrials. L’Alt Penedès ocupa la vuitena posició en el rànquing comarcal de producció d’aquest tipus de residus -que engloba les 42 comarques catalanes-, amb 255 tones per quilòmetre quadrat, i el Garraf, la quinzena, amb 140 tones.
Pel que fa a la recuperació dels residus industrials, si bé l’Alt Penedès en recicla el 80% i es troba a la 18a posició de la llista, el Garraf en recupera el 72%, i ocupa la 29a posició, situant-se entre les comarques que menys reciclen. “Malgrat que el Garraf no registra gaire activitat industrial, en tractar-se d’una comarca de petita dimensió, l’impacte dels residus d’aquesta activitat és força elevat”, va dir Moreno. Una altra de les conclusions extretes pel consultor és que “el Garraf està entre les comarques amb pitjors registres en relació a la generació de residus domèstics”, atès que ocupa el lloc 34 de la classificació -l’Alt Penedès es troba a la 31a posició- i “a aquest fet se suma una escassa gestió d’aquests en la recollida selectiva” del Garraf, tenint en compte que també està a la cua, amb un percentatge del 40,8 de recollida selectiva del total de residus municipals. A l’Alt Penedès es recupera el 46,6 % d’aquest tipus de residus.
L’estudi també inclou dades sobre el consum energètic de les dues comarques: si bé a l’Alt Penedès el sector industrial consumeix el 66% de l’energia elèctrica i els usos domèstics arriben només al 20%, al Garraf les llars suposen el major consum percentual, amb gairebé el 44%, i el sector terciari implica un 33% del consum, un sector que a l’Alt Penedès no arriba al 18%.
Una altra xifra destacable és que el Garraf es troba en la darrera posició pel que fa a potència d’instal·lació d’energia elèctrica per càpita -l’Alt Penedès ocupa la 38a posició-. Pel que fa a l’autoconsum d’energia fotovoltaica, l’Alt Penedès se situa a la vintena posició, i el Garraf torna a trobar-se a la cua, amb el 36è lloc del rànquing.
La necessitat d’actuar
“No us vull espantar, però es tracta d’actuar”, va dir el doctor en Ciències Geològiques Xavier Soler, durant la seva intervenció de dimecres En la seva anàlisi sobre la situació del planeta, Soler va parlar del moment transcendental en el què estem, amb dades demolidores com l’increment exorbitant dels gasos d’efecte hivernacle, fet que suposa l’augment de la temperatura. Soler va deixar clar que ara per ara la generació d’energia renovable és escassa, tenint en compte que més del 80% de la que es consumeix actualment és fòssil. El ponent va avançar que la manera de fer una empresa viable serà invertir en la transformació energètica, a la vegada que va recalcar la importància de la responsabilitat individual.
El biòleg i ambientòleg Antoni Ferran també va ser especialment crític amb la falta d’accions per evitar el canvi climàtic. La reducció del consum energètic és l’única solució, segons Ferran, que va recordar que l’Agenda 21 va ser una oportunitat de millora que va quedar diluïda, i que és imprescindible un canvi de model que passi per l’estalvi i l’eficiència. Petites accions com escollir correctament el tipus de vegetació que es planta a les ciutats, la ubicació de l’enllumenat o la reducció de la mobilitat pot contribuir a reduir la despesa energètica, segons Ferran.
El cap de Divisió de planificació energètica de l’Institut Català d’Energia, Joan Esteve, va destacar que la Unió Europea està liderant la lluita contra el canvi climàtic, amb objectius com millorar un 32,5% l’eficiència energètica l’any 2030, o reduir un 40% les emissions de gasos d’efecte hivernacle. A Catalunya, l’objectiu és que el 50 per cent de l’energia que es consumeixi sigui renovable l’any 2030, quan ara el percentatge és del 20%. El representant de l’Institut Català d’Energia va destacar l’aposta per l’energia renovable elèctrica, prescindint de l’energia nuclear. També va deixar clara la necessitat d’una forta reducció del consum d’energia final.
El paper dels ajuntaments
Les 2es jornades també van comptar amb la participació de l’alcaldessa d’Olivella, Marta Verdejo; el regidor d’Urbanisme i Serveis Socials de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, Xavier Rodríguez; el regidor d’Hisenda, Serveis Centrals i Projectes estratègics i mobilitat de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Aureli Ruiz; el regidor de Medi ambient de l’Ajuntament de Vilanova, F. Xavier Serra, i el regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes, Fran Perona, que van compartir les seves actuacions en matèria d’estalvi energètic. La bonificació de la instal·lació de plaques fotovoltaiques en habitatges a través de l’IBI o d’ajuts directes, la substitució de l’enllumenat elèctric per leds, o la instal·lació de calderes de biomassa són algunes de les iniciatives realitzades pels municipis. El fet que cada cop la ciutadania instal·li més plaques fotovoltaiques a les teulades -a Sant Sadurní s’ha quadruplicat la demanda- farà, possiblement, que es redueixin aquest tipus d’ajuts, segons bona part dels regidors.
Una de les iniciatives municipals destacades és la que s’ha posat en marxa a Vilafranca, on s’aprofiten els residus de les vinyes per produir energia a través de calderes de biomassa. Altres projectes compartits van ser la prova pilot de comunitat energètica i la possibilitat d’instal·lar plaques fotovoltaiques en terrenys urbanitzables a la capital del Garraf.
L’Ajuntament de Sant Pere de Ribes també va anunciar que part de l’energia produïda a través de plaques fotovoltaiques instal·lades a equipaments municipals es destinaran a persones que estiguin en una situació de pobresa energètica.
Els representants de les empreses vinculades a l’eficiència energètica Circontrol, Instatec i Cefiner, Alejandro Valdovinos, F. Xavier Hill i Ricard Gorgues, respectivament, van compartir reflexions sobre la necessitat de desenvolupar noves tecnologies per emmagatzemar energia, així com terrenys on implantar instal·lacions d’energies renovables. La necessitat de convèncer la ciutadania i les administracions que l’única opció viable és l’eficiència energètica va ser una altra de les premisses del sector. D’altra banda, Pere Alemany, d’Agadar Broadcast Services, va advertir que l’autoconsum “no solucionarà el problema” de la manca de recursos energètics, i que és imprescindible “un sistema elèctric”. Segons Alemany, “caldrà renunciar a una visió bucòlica del paisatge” per poder fomentar les instal·lacions d’energies renovables.
Ajuts per millorar l’aïllament dels edificis
En representació del Col·legi d’Arquitectura Tècnica de Catalunya, Josep Orriols va parlar dels fons Next Generation per a la millora de l’eficiència energètica dels edificis, amb 480 milions d’euros de subvencions, i amb la possibilitat de rehabilitar 30.000 habitatges de tot Catalunya. Orriols va destacar la importància de tenir uns edificis més aïllats, revestint “la pell de l’edifici” per aconseguir un menor consum. També va recordar que l’objectiu de la Unió Europea és que a partir de l’any 2028 els nous edificis públics siguin d’emissió zero i a partir de 2030 tots els nous edificis assoleixin aquesta fita.
L’arquitecte i gestor energètic Iñaki Ozcáriz va mostrar la reforma d’un habitatge incorporant les noves tecnologies partint dels coneixements de la construcció de les masies, amb l’aïllament de les façanes en funció de l’orientació però també aplicant sistemes com la instal·lació d’un foc recuperador d’aire calent o de persianes controlades per radiacions solars. Álvaro Navarro, d’InstaLlor, va compartir un projecte per reduir el consum energètic pensant en Sant Pere de Ribes que podria suposar un estalvi de 400.000 euros anuals i aconseguir que els excedents beneficiessin directament a la ciutadania.
La dependència energètica, “catastròfica”
Finalment, el tècnic d’Unitat d’Indústria a l’Institut Català d’Energia Patrick Renau va apuntar que el 63% de l’energia que necessita la indústria a Catalunya prové actualment d’energies fòssils. Altres dades destacables són que la indústria catalana emet 28.000 tones de CO 2 al dia, i que el país té una dependència energètica del 90%, un fet que va qualificar de “catastròfic”. El tècnic va destacar la importància d’estalviar energia, així com de promoure l’electrificació i l’increment de la producció d’energies renovables. Els ajuts en l’eficiència energètica per al processos industrials també seran fonamentals per impulsar la transició, segons Renau.
La cloenda de les jornades va anar a càrrec de la presidenta de l’Agència Node Garraf i alcaldessa de Canyelles, Rosa Huguet; la presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca, i l’alcaldessa de Sant Pere de Ribes, Abigail Garrido, que van coincidir en la necessitat d’actuar d’una manera coordinada entre el sector públic i el privat per posar en marxa mesures que promoguin la transició energètica.
L’organització de les 2es Jornades d’economia va anar a càrrec de les Cambres del Garraf i l’Alt Penedès, la Federació Empresarial del Gran Penedès l’Agència de Desenvolupament del Garraf, de la mà de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes i amb el suport de la Diputació de Barcelona. S’ha comptat amb el patrocini de les companyies AKO, Prysmian i Publicom.
Míriam de Lamo / IAT
Tel. 669 823 299
agencia@nodegarraf.cat
