La recuperació econòmica de la crisi provocada per la pandèmia s’esvaeix davant el nou escenari pessimista que comporta la invasió d’Ucraïna per part de Putin.

AEGECat Comerç Comunicats de premsa Construcció Dones D’Empresa General Indústria Innovació Joves D’Empresa Projectes Impulsats Sectorials Serveis Empresarials Transformació digital Turisme i Viticultura

Les conseqüències sobre l’economia internacional del conflicte són sens dubte molt importants i es dibuixa un escenari força pessimista que podria portar a l’economia mundial cap a una nova recessió.

Podeu veure l’informe complet aquí

En aquesta edició de l’informe el principal titular d’acord amb l’evolució recent de l’economia havia de ser que el 2021 ha estat l’any de la recuperació en el mercat laboral dels efectes de la covid-19 i el 2022 el de la recuperació dels nivells de productivitat previs a la crisi sanitària. Tanmateix, tan sols fa dues setmanes ens va colpir la notícia de la invasió sobtada d’Ucraïna per part de l’exèrcit rus, que malgrat que hi havia indicis sobre aquest possible escenari, gairebé ningú es pensava que podria esdevenir una realitat en ple segle xxi i el principal risc per l’evolució de l’economia mundial.

A Catalunya, l’afectació més rellevant se situa en les importacions provinents d’Ucraïna de blat de moro i oli de gira-sol, dels quals aquest país n’és actualment el principal proveïdor. Davant aquest escenari, els sectors més afectats són el ramader i el carni. De forma immediata també incidirà en el sector de l’automoció, que de nou es veurà afectat per les disrupcions en el subministrament de matèries primeres crítiques i semiconductors dels quals Rússia i Ucraïna en són principals exportadors. En l’àmbit energètic es preveu que Catalunya acusarà indirectament l’augment rellevant dels preus dels combustibles i l’energia, tot i que l’afectació serà lleugerament menor que en altres països de la UE pel fet que la importació està molt més diversificada. Amb tot, aquest augment del preu de les matèries primeres assenyalat i de l’energia agreujarà l’espiral inflacionista en la qual ja estava immersa l’economia catalana i mundial.

L’altre sector afectat serà el turístic, que ja està patint la cancel·lació de vols de turistes russos i ucraïnesos a l’estiu i caldrà veure com afecta la demanda turística global en els mesos vinents per l’encariment del transport aeri. No obstant això, caldrà veure l’evolució del conflicte i com aquest incideix en els diferents destins amb els quals competeix Catalunya i Espanya (Turquia i Croàcia principalment).

En els darrers mesos el mercat laboral ha recuperat els nivells d’ocupació i de desocupació prepandèmics.

La pandèmia ha estat un parèntesi en el període de recuperació que estava registrant l’economia mundial després de l’important daltabaix provocat per la Gran Recessió del 2008 que va afectar durament a l’economia espanyola i catalana. De fet, la majoria de comarques catalanes encara no havien recuperat l’ocupació quan aquesta s’ha vist truncada per la irrupció i expansió del coronavirus, que ha suposat el xoc més gran econòmic viscut els darrers 50 anys en l’economia mundial, que ha tingut també les seves dimensions social i sanitària.

Les mesures adoptades pels organismes internacionals i els governs han estat força efectives, sobretot amb relació a les que han tractat de minimitzar les pèrdues de llocs de treball i reduir els seus efectes en les rendes, que en definitiva han estat clau per a la intensa recuperació viscuda el darrer any, un cop s’ha fet extensiva la vacunació entre la població, que ha permès adoptar mesures sanitàries menys restrictives que al seu torn han minimitzat els efectes en l’activitat econòmica. Així les coses, un cop eliminades aquestes mesures de flexibilització del mercat laboral s’observa com s’ha pogut mantenir força l’ocupació als nivells previs a la pandèmia i al mateix temps l’atur s’ha reduït a nivells gairebé previs a la Gran Recessió.

El 2021 ha representat un període de recuperació econòmica. No obstant això, després d’uns mesos inicials de forta recuperació en el que fins i tot s’han assolit nivells prepandèmics, a finals de 2021 s’analitza un alentiment i en alguns casos retrocés en la recuperació. Les causes principals serien, d’una banda, la irrupció de la variant òmicron, que ha tingut un impacte en el consum i el turisme i, d’altra banda, la incidència de l’augment notable de la inflació. No obstant això, el gener de 2022 l’afiliació a Catalunya se situaria un 1,9% per sobre dels nivells precrisi (febrer de 2020). És a dir, l’inici del 2022 registra la plena recuperació de l’ocupació a Catalunya.

Aquesta important recuperació de l’afiliació ha anat també acompanyada d’una reducció molt intensa de l’atur que el mes de setembre de 2021 ja es va situar a nivells inferiors als d’abans de la irrupció de la covid-19. L’efecte més rellevant és que en l’actualitat les taxes d’atur s’aproximen més a les registrades abans de la Gran Recessió, fet que confirmaria que aquests dos darrers anys de pandèmia han estat un parèntesi en el procés de recuperació de l’economia mundial respecte al xoc que va comportar la crisi financera del 2008.


Malgrat que es recupera l’ocupació, el teixit empresarial no s’ha recuperat

Malgrat aquest bon comportament de l’ocupació i l’atur durant el 2021, el teixit empresarial resta lluny de la plena recuperació a Catalunya i al conjunt de comarques. Així, de la caiguda del 8,4% del nombre d’empreses ocupadores al Principat a l’inici de la pandèmia, encara s’està al 5,6% de la recuperació total. Aquesta combinació de factors explicaria que les empreses ocupadores que han sabut capejar la crisi provocada pel coronavirus haurien guanyat dimensió i constatar que les empreses de menor dimensió haurien estat les més afectades per la pandèmia.


El Garraf de nou mostra una major vulnerabilitat en la sisena onada provocada per la variant òmicron

Pel que a aquest darrer període de recuperació, el Garraf de nou mostra una major vulnerabilitat davant els impactes de la covid-19. Així, la sisena onada provocada per la variant òmicron porta a un retrocés en l’afiliació que el deixa l’afiliació a 218 llocs de la plena recuperació. Destaca de nou l’evolució del treball autònom que experimenta un creixement molt notable i tanca amb valors un 4,7% superiors als prepandèmics, front l’1,7% de Catalunya. L’atur al seu torn registra una evolució molt positiva que a setembre assoleix nivells prepandèmia i a gener de 2022 deixa el nombre de persones desocupades en 662 menys (un 7,8% inferior). També destaca una major recuperació del teixit empresarial que se situa un 3,3% del nivell precrisi. La contractació al seu torn evidencia l’alentiment apuntat anteriorment causat per la variant òmicron i l’alça de la inflació. La indústria és el sector que presenta un major dinamisme i el que registra una recuperació més constant des de l’inici de la pandèmia. Els Serveis s’allunyen els darrers mesos de la recuperació que havien aconseguit durant el tercer trimestre de 2021. Malgrat la bona evolució dels Serveis a la producció (que són clau per la competitivitat de les empreses), l’evolució negativa de les Activitats de transport i emmagatzematge i dels Serveis Personals, sobretot de les Activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment, però també l’Hostaleria explicaria aquest balanç final negatiu.

La recuperació està sent més lenta a l’Alt Penedès i la recuperació s’aconsegueix el gener de 2022

l’Alt Penedès com ve sent habitual mostra en aquest darrer trimestre del 2021 i inicis del 2022 una recuperació més lenta que és característica de la seva major resiliència als xocs econòmics. Així, el gener de 2022 la comarca registra per primer cop la recuperació dels nivells d’afiliació precrisi, que han estat superats en un 0,6%, 398 afiliacions més. Com en la resta de comarques del Penedès-Garraf el treball autònom ha estat el que ha mostrat una major recuperació, de l’1,8% superior al nivell prepandèmic enfront del 0,6% del treball assalariat. Al seu torn, la desocupació se situa a nivells precrisi l’octubre de 2021 i els mesos següents ha mantingut una tendència a la disminució del nombre de persones, deixant a finals de gener de 2022 la xifra de desocupació en 224 persones menys que el febrer de 2020 (precovid). En paral·lel, la taxa d’atur es desploma i assoleix un dels valors més baixos de la sèrie històrica, del 9,8%. Xifra només registrada abans de la Gran Recessió. L’altre indicador analitzat, la contractació, que sovint és un indicador que anticipa els canvis de tendència, ja havia aconseguit uns mesos abans que l’afiliació els nivells precrisi (al novembre). Tanmateix, igual que s’apunta al Garraf, els dos darrers mesos mostra una evolució negativa, el que podria fer pensar que l’encariment dels preus per les tensions globals en els mercats de matèries primeres i del comerç internacional, així com la variant òmicron, haurien afectat la tendència a la forta recuperació viscuda els mesos anteriors. Pel que fa a l’evolució dels diferents sectors cal assenyalar el bon comportament d’un dels sectors clau de l’economia comarcal, la indústria agroalimentària, que després de les dificultats apuntades en l’anterior informe, és la que ha experimentat una dinàmica de recuperació més important. Així, durant l’octubre de 2021 hauria registrat nivells de contractació superiors als prepandèmia. En els Serveis a la producció, cal destacar l’augment molt notable de la contractació en els Serveis d’informació i comunicacions que assoleix el 195,5% del nivell precovid, així com les Activitats professionals, científiques i administratives que també han recuperat nivells de contractació previs a la pandèmia. Així, la covid no ha fet més que accelerar la transformació digital dels processos productius i d’innovació. En els Serveis de distribució també cal assenyalar el notable increment de la contractació del Transport i emmagatzematge del Comerç a l’engròs i intermediaris amb augments molt notables de la contractació respecte als nivells precrisi. Pel que fa als Serveis personals, l’Hostaleria ha mostrat una progressiva recuperació que l’ha portat a aconseguir nivells de contractació precrisi a l’octubre. Malgrat aquest bon comportament dels indicadors de mercat de treball, l’anàlisi de les dades referents a empreses ocupadores mostra que el teixit empresarial no s’ha recuperat i que hi ha un 5,6% menys d’empresa que abans de la irrupció de la covid. Per tant, es manté l’ocupació, però s’ha reduït la competència.

El Baix Penedès intensifica la recuperació els darrers mesos

El Baix Penedès presenta una tendència clara a la recuperació durant el darrer trimestre de 2021 i gener de 2022. Aquesta situació contrasta amb les dificultats assenyalades en l’anterior informe, en la que la comarca presentava ritmes de recuperació menors. Així, a l’octubre s’aconsegueixen valors d’afiliació anteriors a la crisi provocada per la covid-19 i el gener tanca amb 2,6% més d’afiliacions. És a dir, 688 llocs més. De nou, el treball autònom és el que ha experimentat un creixement més notable (del 5,5% respecte del nivell prepandèmia, front l’1,7% a Catalunya). Al seu torn, el treball assalariat experimenta un creixement de l’1,9%. Malgrat el bon comportament de l’ocupació, aquest ha estat insuficient per retornar els nivells de desocupació previs a la pandèmia. Així les coses, el nombre de persones a l’atur, tot i el bon comportament registrat els darrers mesos, es troba un 2,5% per sobre dels nivells precrisi (195 persones més a gener de 2022 en termes desestacionalitzats). Tanmateix, l’increment absolut en el nombre de persones desocupades pot venir explicat per l’increment poblacional registrat, que a gener de 2021 era de gairebé 2.500 persones respecte al 2020, ja que la incidència relativa si que ha mostrat una evolució molt positiva, passant d’una taxa d’atur comarcal del 20,4% el gener de 2021 al 14,2% el mateix mes del 2022 (6 punts menys en 12 mesos). Aquesta taxa és la més baixa des de 2007, just abans de la Gran Recessió. La millora en els indicadors d’ocupació respecte a la situació prepandèmia també s’observa en la contractació, que registre volums mai assolits amb anterioritat a la comarca. Aquesta situació podria explicar-se per una menor utilització de la figura dels ERTO, atès que hi ha una major presència de la contractació temporal, i l’acomiadament i la recontractació hauria estat en bona part la mesura de flexibilització del mercat laboral. Així, el gener de 2022 la contractació se situa un 23,1% superior al volum registrat abans de la pandèmia. Les dades de contractació mostren com és el sector terciari el que ha mostrat major dinamisme en l’actual etapa de recuperació, especialment els Serveis a la producció i els Serves de distribució. En els Serveis a la producció es produeix un augment molt significatiu de la contractació en les Activitats professionals, científiques i administratives però sobretot de les Activitats immobiliàries. Al seu torn, el Transport i emmagatzematge i el Comerç a l’engròs i intermediació experimenten un creixement molt important, mentre que el Comerç detallista ha recuperat els nivells de contractació prepandèmia. Aquesta és una bona notícia per un sector que històricament venia registrant una dinàmica negativa i que confirmaria que la covid-19 ha comportat alguns canvis en les tendències demogràfiques i els hàbits de compra de la ciutadania que caldrà analitzar si han vingut per quedar-se o bé seran conjunturals. En el cas de les activitats més vinculades a la distribució de mercaderies l’evolució mostraria el caràcter expansiu que aquestes activitats estan registrant a la comarca des de fa anys. No obstant això, els dos darrers mesos hi ha un canvi de tendència que podria apuntar una disminució de l’activitat a causa de les tensions en el comerç global de mercaderies. Pel que fa als Serveis personals, tant l’Hostaleria com les Activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment es veuen molt influenciades per l’evolució de la pandèmia i les diferents onades.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.